En el món superconnectat d'avui es parla de nodes, que són els punts d'una xarxa on es concentra i s'expandeix la comunicació. L'intercanvi cultural i artístic té tot de nodes escampats pel país que obren circuits complementaris i alternatius de les infraestructures institucionals. Són imprescindibles, pensava jo en el transcurs de la presentació recital del llibre de poesia Preguntes, de Josep Porcar, que va tenir lloc a l'Espai VilaWeb. Perquè des d'aquest node de Barcelona jo em sentia connectat amb un altre node que és a 150 kilòmetres, al Molar (Priorat).
El Centre Quim Soler (CQS), que pren el nom de l'escriptor –Cambra de bany, El quarto de les figues, París-Bis (edició pòstuma)–, és un motor cultural del Priorat i les comarques veïnes, especialment les de l'Ebre. Promou la literatura i la cultura del vi i és una cruïlla on conflueixen artistes plàstics i escriptors de tots els gèneres dels Països Catalans. Una iniciativa potent del CQS del Molar és El Priorat en persona, que convoca sis autors en dues tandes, primer per conèixer el territori i l'any següent per presentar les creacions amb què cadascú recrea la seva visió (vegeu a internet el Diccionari literari del Priorat, que creix de mica en mica).
A l'acte poètic de Barcelona vam coincidir l'autor, Josep Porcar (Castelló de la Plana), Carme Miquel (Lleida, Torredembarra i de tot arreu) com a prologuista i recitadora, Marina Espasa i jo entre el públic (tots dos novel·listes i de Barcelona). Vam coincidir al darrer Priorat en persona i des de llavors en sentim vinculats entre nosaltres i vinculats al Priorat. Allà vam aprendre una paraula inquietant, el desabellament o desorientació que pateixen les abelles, cada vegada més. Els poemes pregunta de Josep Porcar són la veu del desabellament a escala humana; cada vers és una abella confosa i en la bonior del desconcert el Priorat hi brunz.
Ramon Solsona és escriptor i periodista.
