En primer lloc, vagi la meva felicitació pel seu correcte escrit. Però la seva contestació no té res a veure amb la meva resposta a l'article '27 de setembre. La independència més a prop'.
Referent al meu currículum, estic molt orgullós de la meva manera d'actuar. He manat campaments a la Riba tant per l'OJE, escolars, marxes per etapes, campaments nacionals i per a fills d'emigrants a través del Ministeri de Treball. Com a professor d'Educació Física a l'Institut Gaudí, vaig aconseguir que els actes d'hissar i arriar banderes de forma diària es traslladessin als dilluns i dissabtes. Vaig aconseguir que en una ciutat tan esportiva com Reus, les pobres instal·lacions de l'Institut Gaudí es transformaran en nou gimnàs, dutxes, camp esportiu...
Sent la meva persona la que donava exemple en els diferents exercicis i salts amb aparell. I com a professor d'Educació Física i FEN a La Salle i Escola de Mestratge mai, mai vaig obligar els alumnes a què anessin a campaments. I les meves classes de FEN es completaven amb quaderns en què l'alumne reflectia setmanalment els esdeveniments més importants de la setmana i xerrades amb sacerdots, metges i jutges sobre droga o delinqüència juvenil, ja que en el meu programa de FEN mai vaig parlar de José Antonio ni de la Falange per què aquesta va deixar d'existir amb el Decret de la Unificació (1937) i on es va inventar Moviment Nacional per confortar monàrquics i falangistes. I com a Oficial Instructor de l'Acadèmia Nacional 'José Antonio' estic molt orgullós, ja que em van ensenyar entre moltes altres coses a estimar Espanya, a respectar a la persona i a una justícia social digna. I com a Llicenciat en Educació Física i Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, només ha de preguntar als meus antics alumnes el meu comportament i forma d'actuar.
I com a regidor, sabrà part de la meva actuació abans i després en la democràcia. Com a dada, li diré Sr. Escoda que en els temps del franquisme i en contra de certa part dels meus companys del consistori vaig ajudar amb subvencions al Centre de Lectura, Òmnium Cultural i l'Orfeó Reusenc, i el meu despatx consistorial estava sempre obert a tots els ciutadans.
Al contrari que vostè, des que tinc ús de raó em sento espanyol i des que estic en aquesta beneïda terra sóc cada vegada més reusenc. He treballat amb el franquisme com ho van fer la majoria dels nostres pares i avis amb honradesa i dignitat, i no me'n penedeixo, el mateix que he fet amb la democràcia. I en el fet que sóc del PP des que els barons d'UCD suposadament van trair Adolfo Suárez (qepd), a qui m'unia una gran amistat, no pertanyo a cap partit polític, encara que tingui les meves preferències segons la forma d'actuar (em dóna nàusees la corruptela i ser d'un partit de conveniència.
Sr. Escoda, perdoni la pregunta: per què sentint-se des dels 15 anys 'no espanyol' va acceptar ser senador d'Espanya?
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics