Divendres, 29 de Març de 2024

Covards

23 de Març de 2016, per Xevi Xirgo

Són uns covards. I això és el que van ser ahir els atemptats de Brussel·les, uns actes de covardia immensos, majúsculs. Perquè qui pretengui tenir la raó a base de matar, de matar indiscriminadament, és que és un covard que es deslegitima per ell mateix. I que només busca una cosa: fer por. Sembrar por, pànic i caos. Perquè això és el que van fer ahir. Sembrar por, caos. Als milers de persones que deambulaven com fantasmes per l'aeroport, a les que van sortir com van poder de les línies de metro i als també milers de persones que van quedar encerclades, tancades, immobilitzades, en una mena de quarantena de terror, pels carrers, places i hotels de Brussel·les. Desenes de morts, innocents, i molta por. I un caos que es va estendre per tot Europa a mesura que milers i milers de viatgers, famílies senceres, en quedaven també afectades als seus respectius aeroports. Han convertit la por i el caos en la seva arma. I la por i el caos només es pot combatre amb una altra arma: la calma. I amb contundència. Amb el cap clar i amb el convenciment que no faran trontollar els nostres valors. Calma a tots però exigència als nostres.

Als encarregats de vetllar per la nostra seguretat, que han fallat estrepitosament i que ara cauran en la temptació fàcil, la de fer-nos saber noves mesures espectaculars (més vigilància, més agents policials uniformats, i més escorcolls i peticions de documentació i bitllets a l'entrada dels aeroports, i ara als busos, trens i on sigui...) en comptes d'aplicar mesures menys sorolloses però més efectives. Jo voldria calma i poc soroll. Que segueixin la traçabilitat dels explosius, que segueixin la ruta de les armes i que tots plegats reflexionem sobre el que està passant i el que estem fent perquè la batalla no s'estigui guanyant als barris i a les escoles. Als covards només se'ls guanya amb calma i intel·ligència. I la por només pot dur a més por. S'encomana. Més soldats uniformats, menys llibertats de moviment i menys privacitat no és sinònim de res. No es pot controlar tot. I el que hi ha en joc són els valors. Calma, i molta, davant l'adjectiu que ens ve a tots al cap en veure l'esperpent: són uns covards. Sí. I Donald Trump, per cert, un imbècil.

Xevi Xirgo és director del diari El Punt Avui.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. C. O.  23 de Març de 2016

Són uns budells podrits!

Caldria recollir moltes paraules de tots els diccionaris per intentar aproximar-nos a la definició. Hi ha un tema que no està en boca de tots: les armes. Per què no es tallen tots els subministres? No hi ha capacitat i voluntat per tallar aquestes fonts? Per què no denuncien aquests actes moltes institucions, religions, filosofies i grups molt diversos? Segurament ho fan per covardia, intentant que no els toqui. I el personal del carrer: que es foti, oi?