Acabo de llegir La paraula contrària, d'Erri de Luca, que ha editat la meritòria editorial Sembra, i només sé exclamar-me: correu a comprar-lo! O a llegir-lo en una biblioteca! El prestigiós escriptor italià Erri de Luca és a punt d'entrar a la presó per haver dit, en una entrevista, que les obres del tren d'alta velocitat a la vall de Susa (hi ha urani i amiant) s'haurien de sabotejar. Tot de fiscals, de jutges i de polítics l'han assenyalat amb un dit acusador i han dit que això és incitació a la violència, i, per tant, punible. Una situació grotesca que De Luca refuta amb contundència. Per exemple quan diu que a l'himne més bonic, La Marsellesa, es diu: “Aux armes, citoyens!”, sense que mai l'autor de la lletra, Claude-Joseph Rouget de l'Isle, fos denunciat per instigació.
Però el que realment no us podeu perdre és el pròleg, de David Fernàndez. Si voleu saber què és l'esquerra, i ho voleu saber no amb sentiments, manifestacions, visques i tot allò que ens caracteritza, com a mediterranis i com a catalans, sinó amb arguments impecables, dades indiscutibles i rigor racional, llegiu aquest pròleg.
Perquè es dóna el cas que hi ha una ressaca després de la matança de Charlie-Hebdo, en la qual hom no para de discutir què és la llibertat d'expressió i quins límits té, si és que en té. Acostumats a viure sota tiranies més o menys disfressades, aquest poble nostre ha anat submergint aquesta mena de conceptes sota la capa de l'envilidor mesellisme. La llibertat d'expressió provoca discussions perquè no tenim clar què és això de la llibertat (us en recordeu, els grans, d'aquella dicotomia tan carca: “Libertad o libertinaje”?). Si hem oblidat, o ens han fet oblidar, conceptes tan fonamentals per a la vida en comunitat, correu i llegiu el pròleg de David Fernàndez. No espereu a demà: avui.
Ultra tot plegat està esplèndidament escrit. Ja voldrien alguns escriptors de moda arribar-li a la sola de la sabata. Perdó: sandàlia.
Isabel-Clara Simó és escriptora i periodista.
