Cookie control
Dijous, 21 de Novembre de 2019

De la misèria a la presó

14 de Gener de 2016, per Fidel Gangonells

No sé si és tan sols una percepció meva, però penso que el 27S o, millor dit, els seus resultats electorals-- va comportar un canvi d’estratègia en l’actuació del govern d’Espanya i del Partido Popular.

Efectivament, després d’un llarg període en què se’ns advertia a cada moment que si esdeveníem independents, ens caurien les set plagues d’Egipte, que vagaríem durant segles per la galàxia, que el PIB s’enfonsaria en picat, que no es podrien pagar les pensions, que fins i tot podrien perillar els nostres estalvis (els de qui en tingui, és clar), que Catalunya restaria desprotegida davant l’amenaça terrorista, etc., etc., etc., després d’aquesta allau indeturable de desgràcies que ens esperaven, han passat a les amenaces jurídiques gairebé exclusivament.

Sembla clar que els catalans, de tant sentir-ho, van acabar fent-se el sord davant la recitació inacabable i monorima de les negrors del nostre esdevenir com a país independent i van votar, el 27S, de tal manera que van atorgar una majoria de diputats independentistes al nostre Parlament. A més, en aquest punt cal recordar que els resultats també es van acostar, i molt, a la majoria de vots. És de lamentar aquí, una vegada més, les vergonyants traves al vot exterior i el posicionament dels partits del sí-no, o del no-sí. Tothom sabia que els vots d’ICV i UDC es comptarien com a vots del no, tot i no ser-ho. Però cada partit té els líders que té, els quals tenen el sentit de país que tenen. Però bé, això ja és passat.

I quin és el present i molt em temo que el futur immediat? Un cop comprovat que la seva estratègia no va tenir l’èxit pràctic que esperaven, ara s’esmercen a exhibir la seva galeria d’amenaces més fosques: les de la llei (la seva llei), la justícia (la seva justícia) i, en definitiva, fins i tot la presó; ja parlen obertament i sense embuts de “conseqüències penals”.

Per tant, ens trobem davant d’un nou escenari en el qual Catalunya haurà de ser hàbil, intel·ligent, decidida, ferma i tenaç. Potser hi ha dues paraules que ho defineixen força bé tot plegat: hem de ser llestos i valents, molt llestos i molt valents.

Confio en els nostres diputats i confio en el nostre govern. Però nosaltres no ens podem limitar a ser mers espectadors d’uns fets cabdals per al nostre futur individual i col·lectiu. Ens hi hem d’implicar, hem d’empènyer, hem d’ajudar... Al capdavall, també nosaltres ens “l’haurem de jugar”. Hi estem disposats? Espero, desitjo... vull que la nostra resposta sigui un “SÍ” rotund. Altrament, no ens en sortirem.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (9)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

josep  18 de Gener de 2016

Sr. Carricondo aniren mol be

Sr. Carricondo aniren mol be am al mateix partit corrupte dels Pujols del Mas i ara del nou,tots de la mateixa escola,dons prefereixo "Al señoriu" la peinata i el españolismo, i com moltes vegades he dit soc catala,aixo si no m·ajunto am aqueta gentusa

J. A. Carricondo  15 de Gener de 2016

Hi ha molta feina a fer!

Jo no estic gens segur de veure una Catalunya com a estat sobirà però, si més no, espero que una propera generació ho pugui conèixer. Oblidem els aldarulls mediàtics del 'españolismo' de la 'peineta', el 'señoriu' i del 'oso y el 'madroño' i anem per feina: seriosa i eficaç per a nosaltres.

Joanjo Aguar Matoses. De Sueca, País Valencià, Marènia.  15 de Gener de 2016

Agonia i malestar

Cada cop, l'Estat esKKaÑÑÑol dóna més agonia i malestar.... Fins quan haurem d'aguantar? Després de la Independència catalana, els valencians encara ens tocarà patir als castellans dos o tres segles més.....

<Un cop comprovat que la seva estratègia no va tenir l’èxit pràctic que esperaven, ara s’esmercen a exhibir la seva galeria d’amenaces més fosques: les de la llei (la seva llei), la justícia (la seva justícia) i, en definitiva, fins i tot la presó; ja parlen obertament i sense embuts de “conseqüències penals”.>

josep  15 de Gener de 2016

Contesto al Sr. Termens,Sra

Contesto al Sr. Termens,Sra.Eugenia.i Sr. Mora, al 48% i juts ,als altres catalans que estimen a Catalunya mes que vosaltres no volen aquesta olla de grills,unaltre president de un partit corrupte,,se pasen al carrecs entre ells,,quina vergonya,i tots com si anesin a pendre la comunio nets de tot, aquesta es la seva democracia made in Catalonia

Lluis Mora i Serred  15 de Gener de 2016

Si, hi estem disposats !!!

Extraordinari article d'opinió d'en Fidel Gangonells on descriu fil parranda una situació de manca de democràcia del estat espanyol que a manca d'arguments tan sols pot utilitzar les amenaces. Tal vegada encara no te clar que el poble català es major d'edat i te criteri propi i ja no ens fan por les amenaces que venen dels qui no tenen cap argument per defensar les seves imposicions. Fidel, pots estar segur que hi estem disposats.

Eugènia  15 de Gener de 2016

Magnífic!

Serem molt llestos i molt valents i ens en sortirem, i tant que sí!
Una visió encertada i real, Fidel
Moltes gràcies per compartir-la

Xavier Termens Buils  15 de Gener de 2016

Comentari d'un català jueu fidel a les arrels catalanes (Israel)

N'estic d'acord amb tu i espero de debò que estiguem a l'alçada d'uns temps molt però que molt adversos davant l'adversari espanyol.

josep  14 de Gener de 2016

Home no escrigui mes

Home no escrigui mes tonteries que som una mica grandes ja

ep  14 de Gener de 2016

la seva llei i la seva justícia

Me produce una mezcla entre pena y risa leer ahora, hoy, en este momento que parece que la ley cuando va en contra de un pensamiento es la de ellos (vete a saber quien), que la justicia cuando no te baila el agua, es la de ellos (vete a saber quien). Este y otros artículos con el nivel de bachiller justito es lo que pone en evidencia el "pruces" (el vuestro).