De L'assaig com a forma, de Theodor W. Adorno, de l'any 1958, a L'elogi de l'assaig, de Laura Borràs, de l'any 2016, podríem esmentar diverses definicions de l'anomenada literatura del jo, amb subgèneres ben diferents que abracen el memorialisme, el dietarisme, l'aforisme o l'articulisme. Un dels primers intents que recordo d'adaptar l'assaig al monòleg teatral s'esdevingué l'any 1990 a cura de Josep Maria Flotats, amb Ara que els ametllers ja estan batuts, un espectacle creat i interpretat per ell mateix basat en textos de Josep Pla: assaigs diversos aplegats, relligats i presentats en forma de monòleg teatral de manera ben reeixida. La tria de fragments d'assaigs de l'escriptor feta per l'actor i dramaturg, amb El quadern gris per damunt de tots, es pot trobar a la col·lecció 'Teatre de repertori' de Pagès editors. I sí, va passar per Reus. En acabat, se n'hi han vist d'altres, d'intents reeixits. Aquest mes de maig, n'hi ha hagut tres.
El primer fou dissabte, 20 de maig, al migdia, al claustre de l'institut Salvador Vilaseca, a càrrec de La Gata Borda, tal vegada la companyia reusenca de teatre més versàtil, sobre textos no necessàriament poètics de Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972), tot i que el títol de l'espectacle, Al cor d'una rosa de fulles moixes, un vers del seu poema 'In Memoriam', podria no haver-ho fet entendre així. Recordem-ho: Ferrater va escriure assaig com a crític de literatura i d'art entre d'altres disciplines que foren del seu interès. L'espectacle va servir per reconèixer la lucidesa i la llibertat amb què pensava i s'expressava, un home independent i desacomplexat capaç d'analitzar -sense tabús i capint la complexitat de la vida- fets, obres i idees d'altri. El monòleg teatral fou, en aquest cas, coral i hi vam sentir ben dit un Ferrater del qual esperem poder tenir editada amb rigor, més d'hora que no tard, l'obra completa (amb el suport dels ajuntaments de les ciutats que el veieren néixer i morir).
Al segon, el mateix dia, al vespre, a la Sala Santa Llúcia, a càrrec d'Inútils Mots, l'actor Òscar Intente i el músic Ferran Martínez, a l'acordió, ens van dir (i cantar) La idea d'Europa, de George Steiner (París, 1929), un assaig de l'any 2004 que afirma la idea d'Europa sobre la base de cinc conceptes característics: els cafès com a lloc de trobada i de debat intel·lectual, les distàncies entre viles que es poden fer a peu, la memòria històrica mitjançant els noms dels carrers, el doble pes de Grècia i Jerusalem i la por d'un final tràgic que caldria evitar, segons el pensador, superant els odis ètnics i respectant la diversitat cultural.
I el tercer, al Bravium Teatre, dissabte, 27 de maig, al vespre, fou gràcies a 'Terra Teatre', que, mitjançant l'admirable treball de l'actor Jordi Hervàs i del so del violoncel explotat fins a tessitures insospitades per Edmon Bosch, ens va dramatitzar l'assaig Els darrers dies de la Catalunya Republicana d'Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949) per fer-nos reviure el tràgic èxode de tants catalans l'any 1939 i per fer-nos rumiar sobre el també tràgic èxode de tants sirians que malden per fugir d'una guerra sagnant que no s'acaba encara.
Que la ciutat hagi pogut escoltar, en un interval breu de temps, les paraules, dites amb diàfana dicció i rebudes amb sonors aplaudiments, d'aquests tres grans assagistes és una sort, un capital de pensament que hauria hagut de comptar amb més públic assistent i atent a les reflexions sobre història, literatura, cultura i, també, política. Els qui hi vam assistir ho vam constatar, comentar i lamentar. Ja sabem que tothom té la seva vida i les seves obligacions i devocions, però quina llàstima que les sàvies paraules d'aquests autors no ressonessin en més ànimes de ciutadans de l'indret.
Biel Ferrer Puig és filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l'institut Josep Tapiró de Reus.
