Divendres, 19 d'Abril de 2024
La llei de règim jurídic català –més coneguda com a llei de transitorietat jurídica– ja ha estat acordada, redactada i filtrada. No del tot, però. Més els val, als redactors del projecte, perquè tota la maquinària de l'Estat està esperant una errada de l'adversari per desmuntar la jugada. L'actual torcebraç entre la Generalitat i les institucions de l'Estat espanyol és exactament això: una partida d'escacs en què l'un espera l'error de l'altre que li permetrà l'escac mat. Aquesta llei, de ressorts no desvelats, ha de permetre passar de la legalitat espanyola a la catalana sense sotracs. Busca i intenta garantir la seguretat jurídica de tothom. Per convenciment i per necessitat. Perquè si el referèndum o la independència que planteja la majoria del Parlament vol aconseguir suports externs, tot ha de quedar reglat i garantit des del primer moment. Però planteja un problema.
Quan els dirigents de Junts pel Sí s'hi refereixen amb l'expressió “de llei a llei” potser pensen en les lleis de reforma a Espanya que van permetre el pas de la dictadura a la democràcia encara aparent sense trencament. La gent no va haver de triar perquè, gradualment, una legalitat va substituir una altra. Però ara no és això. Una legalitat –l'espanyola– no es deixarà “substituir” per l'altra –la catalana–. L'aparell de l'Estat lluitarà per mantenir-se viu i la gent –ciutadans i contribuents– hauran de triar. Això no es pot evitar per molt ben redactada que estigui la nova llei. I convé saber-ho i dir-ho.
Vicent Sanchis és periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.
Amb bona voluntat no hi ha prou!
No cal embolicar més la troca, per molt i molts que ho desitgem. Imaginem que es fa una llei per fer un referèndum i s'anomenen interventors, president de taula i d'altres, automàticament l'Estat aplicarà les lleis i amenaçarà als participants. Algú creu que la majoria d'aquells arriscarà el seu cap? Crec que no.
