Divendres, 29 de Març de 2024

De poesia patriòtica

08 de Setembre de 2017, per Fina Masdéu

A tocar com estem d’una data que, de fa temps, ha esdevingut significativa per a la nostra terra –per a la nostra llengua, per a la nostra cultura–, em referiré a un parell de volumets prou adients a l’ocasió. Es tracta de l’Antologia de la poesia patriòtica catalana, a cura d’Emili Segués, que les Edicions Catalanes de París van publicar l’any 1976 i de la qual no tinc constància que s’hagi fet cap altra edició més recent. 

Per descomptat que no és l’única, ni la primera, antologia que tracta el patriotisme català versificat i rimat. N’hi ha d’altres, amb títols ben similars: així, l’Antologia patriòtica de la poesia catalana, del 1936, amb pròleg d’Agustí Esclasans i epíleg de Josep Janés i Olivé; l’Antologia de la poesia patriòtica catalana, del 1985, recopilada per Josep Balagué i Josep Pi, i amb un proemi del molt honorable –si més no aleshores, i així consta a la signatura– Jordi Pujol i Soley. Del 2010, Un bon cop de falç: poesies i cançons patriòtiques catalanes, a cura de Joel Joan i Raimon Mir. També, un recull de Joan Crexell, publicat el 1975, dedicat a la Poesia patriòtica catalana: sota la dictadura de Primo de Rivera. De ben segur que me’n deixo.

Però vull centrar-me en l’Antologia de Segués, sobretot perquè, havent-ne fet lectura en moltes i variades ocasions, puc afirmar que és molt representativa dels nombrosos episodis històrics en què els catalans han (hem) demostrat les nostres fílies i les nostres fòbies polítiques i, doncs, posa en evidència com prenem partit per uns o per uns altres. Els poemes, quasi dos-cents, canten a la pàtria, als orígens, a la llengua, a la bandera, als símbols –la sardana, sant Jordi, la barretina... I, entre uns quants d’anònims, la majoria són d’autoria coneguda –Gassol, Guimerà, Espriu, Salvat-Papasseit, Aguiló, Maragall, Carner, Sagarra, Esclasans, Verdaguer... però no n’hi ha cap de signat per una dona. Que el lector en tregui les conclusions que vulgui.

En aquesta Antologia hi ha, òbviament, 'Els segadors'. L’himne que ara ha agafat tant de protagonisme que més d’un i més de dos han hagut d’aprendre-se’n la lletra a cuita-corrents: “Catalunya triomfant / tornarà a ser rica i plena! / Endarrera aquesta gent / tan ufana i tan superba!” No dubto que avui són pocs els catalans que desconeixen l’estrofa, però aquests no són pas els versos que encetaven el text original. En realitat, era un text molt més llarg que el que conforma l’himne actual –podríem dir que aquest és una adaptació d’aquell– i que Segués recull a través del folklorista Aureli Capmany; seguint aquestes dades, els primers “segadors” comencen així: “Catalunya comtat gran / qui t’ha vist tan rica i plena! / Ara el Rei Nostre Senyor / declarada ens té la guerra!” Atès que el seu origen és popular, i doncs anònim, n’existeixen diverses variants, una de les quals alerta: “segueu arran, segueu arran, que la palla va cara!”. Convido el lector a escoltar-ne la versió que canta Rafael Subirachs –especialment, l’enregistrada a les Sis hores de cançó a Canet, el 1976–, amb un resultat colpidor i impecable. “... la palla va cara!” i que cadascú en faci la seva interpretació. Literal o metafòrica.

Fina Masdéu és filòloga.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Clara Rivas  08 de Setembre de 2017

la poesía a vegada fa obrir els ulls

Fina gracias pels suggeriments a veure si tots aprenem que les dites, els poemes i els libres ens poden ensenyar moltes coses.

Pere Poc  08 de Setembre de 2017

Poesies patriòtiques per a dies patriòtics

Molta raó! a tocar com estem d'una data tan trascendental com el dia 1 d'octubre, què millor que un fer un repàs al nostre poemari patriòtic.

Potser no hem tingut dones que hagin fet poesies patriòtiques, però no es pot negar que si que tenim brillants oradores com va fer palès fa poc l'Anna Gabriel al nostre Parlament.