Cookie control
Dijous, 21 de Novembre de 2019

Del 'No és No' al nou govern de Rajoy

09 de Novembre de 2016, per Jesús Gellida

A la segona temptativa en el ple d'investidura del dissabte 29 d'octubre Mariano Rajoy va aconseguir ser proclamat president per majoria simple (més sís, que nos) amb 170 vots a favor, 68 abstencions i 111 vots en contra. Rajoy va obtenir el suport del seu partit, de Ciutadans i de Coalició Canària i l'abstenció de la majoria de diputats del PSOE, els quals van votar dividits. S'acaba la interinitat de gairebé un any de govern en funcions i s'obri un nou cicle polític amb un executiu en minoria i un Congrés molt dividit on la geometria variable serà el dia a dia, no obstant això, el Partit Popular ja ha avisat que ofereix diàleg però sense concessions en les seves polítiques.

Es va consumar la infàmia de la cúpula del PSOE (1) que atorgà el govern a un dels partits més corruptes d'Europa sense tenir en compte que la majoria de militants del seu partit eren partidaris de mantenir el "No és No". Una decisió que el portaveu del PSOE, Antonio Hernando, va intentar argumentar sense cap èxit alhora que es reivindicava com a una gens creïble primera força de l'oposició. La dimissió forçada de Pedro Sánchez com a diputat per no trencar la disciplina de vot ni la seva paraula i les declaracions que l'exsecretari general va fer al programa de 'Salvados' van suposar el tret de sortida de la seva campanya per reconquerir un PSOE que és un polvorí. Sánchez es va despatxar en l'entrevista amb Jordi Évole on va dir que Catalunya és una nació i va assegurar que va haver-hi un cop contra ell per evitar un govern d'esquerres amb Unidos Podemos com a soci prioritari, així com que les pressions dels sectors afins a Susana Díaz i Felipe González, d'empreses de l'IBEX35 com Telefònica i de mitjans de comunicació tals com el País van treballar per a què hi hagués un govern conservador.

L'exlíder del PSOE va fer tard o no es va atrevir a configurar una alternativa de progrés. Tanmateix, Sánchez encara pot ser una amenaça real per a la cúpula actual del partit o, per contra, pot caure en l'oblit si com sembla ser es dilata en el temps la convocatòria del congrés extraordinari per escollir secretari general i nova direcció. En la mateixa línia la gestora del PSOE proposarà al comitè federal la revisió del protocol de relacions amb el PSC per així treure força als catalans -fent cada cop més palesa la ruptura pràctica entre ambdues forces-, i articulant a poc a poc un congrés a mida de Susana Diaz i els seus còmplices. No obstant això, la gestora intenta no fer més gran la fractura interna del PSOE i opta per només obrir un expedient sancionar als 15 diputats díscols que van trencar la disciplina de vot (entre ells els 7 del PSC) i evita així mesures més dràstiques, com l'expulsió del grup parlamentari, que suposarien una implosió del partit.

Per la seva banda, Rajoy va jurar el càrrec davant del Rei el dia de Halloween, com si fos un presagi de les polítiques públiques en forma de noves retallades que estan per venir i que ja fan por a les classes populars i treballadores que continuen patint la crisi. El president reelegit ha configurat un nou govern continuista que necessitarà el suport dels seus socis d'investidura per governar al dictat de la Unió Europea i per fer front al nou desafiament sobiranista de Catalunya. Rajoy inicia així un segon mandat al capdavant de l'executiu espanyol i amenaça amb el discurs de què caldrà estabilitat i governabilitat, és a dir, que o el deixen governar o hi haurà eleccions. La mateixa estratègia del xantatge, que tan bons resultats ha donat al PP aconseguint la desitjada investidura, ara serà la tònica habitual en una legislatura intensa que veurem quant dura. La primera prova de foc seran els pressupostos del 2017, que previsiblement tiraran endavant gràcies al que el líder de Unidos Podemos, Pablo Iglesias, ha titllat de la Triple Alianza com una versió de la gran coalició entre el PP, PSOE i C's en el que als grans acords es refereix; tot i la retòrica d'enfrontament que s'utilitzi en el dia a dia en el Congrés i en les declaracions als mitjans de comunicació. Aquesta situació comportarà el manteniment de la darrera reforma laboral així com del dogma neoliberal del govern popular que augura noves retallades i ja preveu una nova visita dels homes de negre de l'FMI durant el novembre per avaluar l'economia espanyola.

Així doncs, la claudicació del PSOE davant l'establishment i el seu "sentit d'Estat" fa que el partit perdi tota credibilitat com a oposició al PP i obri una nova etapa de submissió davant de Rajoy que posa fi al 'turnisme' en el règim del 78. Una situació en la qual la cúpula del PSOE intentarà sobreviure a través de les quotes de poder institucional que encara controlen però que casa cop són menys. En aquest sentit l'estratègia de l'equip de Rajoy és la de donar l'aire suficient per no acabar d'asfixiar a un PSOE al qual necessiten com a crossa per governar, però sense deixar-li revifar com a alternativa de govern. A més, la situació interna del PSOE amb les darreres lluites fratricides -que no han acabat-, i el seu descrèdit actual suposen la fi de la seva hegemonia en l'imaginari col·lectiu de partit líder de l'esquerra deixant així via lliure a Unidos Podemos i les confluències per erigir-se com al bloc plurinacional que lideri l'oposició real al nou executiu.

En el context actual de crisi de governabilitat, de crisi de règim i de crisi econòmica el cicle de la socialdemocràcia espanyola representada per al PSOE arriba a la seva fi i obri una finestra d'oportunitat per a les forces del canvi per, des dels carrers i les institucions, construir una alternativa real. Un repte enorme que s'inicia en aquest nou període.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics