J. A. C. O. 24 de Desembre de 2015
Tens tota la raó!
Canviar aixó voldria dir entrar en una democràcia equitativa i real peró és més difícil que anul·lar el cost del testament d'en cisquet. És molt car i propi d'una idea cupaire.
Com que els mitjans de comunicació no ho acostumen a assenyalar o, si ho fan, és de puntetes, adjunto als apreciats hipotètics lectors aquesta bonica dada en la qual observaran el nombre de vots que han estat necessaris a cada opció política amb representació parlamentària al "Parlamento de la Nación", per tal que les respectives senyories puguin escalfar tan altes butaques:
Un diputat del Partit Nacionalista Basc (PNB), de dretes, confessional i, generalment, amant de la bona cuina als seus “batzokis”, necessita 50.264 votants,
Un diputat de l’encara majoritari Partit Popular (PP), moltíssim de dretes ni que, de vegades, ho dissimuli, necessita 58.662 votants,
Un diputat del socialdemòcrata (però cada cop menys) PSOE/PSC necessita 61.452 votants,
Un diputat de la independentista ERC, tant si parla normalment en català com si no, necessita 66.587 votants,
Un diputat gallec d’això que en diuen “En Marea”, que són d’esquerres, necessita 68.061 votants,
Un diputat de la dreta –dita ara independentista- catalana, o sigui: d’aquella opció que canvia de nom en cada un dels comicis electorals i que, perquè no s’equivoquin, fins no fa gaire responia al nom de Convergència, necessita 70.687 votants,
Un diputat valencià d’esquerres de Compromís/Podemos necessita 74.563 votants,
Un diputat del mediàtic comunicador de Podemos (¿socialdemòcrata? ¿de "los de abajo"?) necessita 75.760 vots,
Un diputat català d’esquerres de la coalició en què mana la Colau (i molt), i que respon al nom d’en Comú-Podem, necessita 77.328 votants,
Un diputat nacionalista canari (l’únic) necessita 81.750 vots,
Un diputat que diu que és liberal, però que resulta que és molt dretà, a qui no agrada que els infantons i adolescents catalans siguin abduïts –pobres criatures– pel pèrfid sistema d’immersió lingüística, generalment "Ciudadanos" diputats, quasi sempre de bon mirar, necessita 87.511.
Un diputat basc abertzale d’esquerres en necessita 109.233.
Un diputat de l’esquerra estatal de sempre, que sol utilitzar sempre adjectius relacionats amb la unitat, que té la mania de continuar exhibint banderes vermelles, tricolors republicanes, simbòlics estris de feina (el martell i la falç, o la corbella, que deia l’Ovidi Montllor) i altres andròmines d’aquestes tan passades de moda –diuen–, necessita 461.552 vots,
Per si algú afirma que faig trampa, ja que les assignacions per diputats es fan segons el nombre de vots de cada provincia i la particular Llei inventada pel senyor Victor d’Hondt, em toca respondre que és cert, però també puc rebatre que això, en cap cas, és una excusa per a una tan descarada i intolerable desigualtat en complir, mínimament, aquell principi que arrenca de finals del segle XVIII i que propugnava allò d’una persona, un vot.
I, avís per als independentistes catalans: això també passa a les eleccions al nostre parlament; no em sortiu amb allò que la culpa és, com sempre, d’Espanya.
Ramon Salvat és militant del PSUC.
Etiquetes:
