Enguany es compliran deu anys de l’esdeveniment teatral 'Casa i Jardí' d’Alan Ayckbourn, dirigida per Ferran Madico, que va donar peu a la inauguració del Centre d’Arts Escèniques de Reus la tardor de 2005. Del 13 al 23 d’octubre 8.321 espectadors van assistir a les dinou representacions al Teatre Fortuny (4.702 espectadors) i al Teatre Bartrina (3.619). Ha estat l’espectacle teatral més vist a Reus en les darreres dècades i que va representar un punt culminant en la trajectòria escènica de la ciutat iniciant-se un ample període (del 2005 al 2012), en el qual els nostres teatres van ser alguna cosa més que recipients teatrals, convertint-se en centres de producció d’abast nacional.
L’espectacle és “un formidable producte comediogràfic” que el britànic Alan Ayckbourn va escriure el 1999 per ser representat de manera simultània en dos teatres amb una sèrie de personatges que es traslladen d'un a un altre escenari. La traducció per a l’ocasió de Joaquim Mallafrè es representà simultàniament als teatres Fortuny ('Jardí') i Bartrina ('Casa'), comptà amb la coordinació general del gerent del Centre d’Arts Escèniques Alfred Fort, que va conduir un ample equip de col·laboradors que va permetre quadrar i lligar els frenètics desplaçaments dels actors entre la plaça del Teatre i el carrer Boule i un repartiment de primera línea del teatre català: Andreu Benito, Rosa Novell, Mar Ulldemolins, Ricard Borràs, Rosa Renom, Dafnis Balduz, Pep Tosar, Carles Martínez, Lluïsa Castell, Maria Lanau, Anna Güell, Xavier Capdet, Carme Fortuny i Mercè Martínez. L’escenografia va anar a càrrec de Francesc Roy, el vestuari el va dissenyar Mercè Paloma i la il·luminació la va signar Albert Faura. Tot el sector professional teatral hi va ser present i la crítica en van donar una molt bona acollida en les pàgines especialitzades i suplements culturals (El País, La Vanguardia, El Punt, El Periódico, Avui, Diari Tarragona i al seu suplement del Diari de Reus).
Els espectadors havien d’assistir a dues representacions en dies diferents, una al Fortuny i l’altra al Bartrina, per veure l’espectacle complet. Tot un 'boom' dins el panorama escènic estatal del qual avui encara se’n parla i que va constituir una inauguració pletòrica del nou centre de producció teatral de Reus que venia a afegir-se al Teatre Nacional de Catalunya i al Teatre Lliure i que va donar peu a la creació de nous espais de producció fora de Barcelona amb el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i el de Girona (El Canal), els quals continuen operatius mentre que el Centre de Reus es manté tancat o en stand-bye com a mínim.
La llista d’espectacles produïts i coproduïts pel Centre d’Arts Escèniques de Reus ha estat extensa, molt fructífera, i en la qual hi van participar els principals actors, directors i escenògrafs de sector teatral del país i també local. Espectacles estrenats a Reus van recalar després als principals teatres del país i van fer gira per Catalunya, Espanya i l’estranger: 'Mòbil', de Sergi Belbel, dirigit per Lluís Pasqual; 'Tornar a casa', d’Harold Pinter, 'Conte d’hivern', de Shakespeare i 'El meu llit de zinc', de David Hare, dirigits per Ferran Madico; 'Mika i el paradís', de Francesc Cerro, dirigit per Ricard Salvat; 'Adreça desconeguda', de Katerine Kressman Taylor, 'Carta d’una desconeguda', d’Stefan Zweig i 'La dona justa', de Sandor Marai, versionada per Eduardo Mendoza, dirigides per Fernando Bernués; 'Tres dramolette', de Thomas Berhard, dirigit per Carme Cané, etc.
Altres produccions van recollir els treballs de creadors de les nostres comarques: 'El mort' amb quinze monòlegs curts de quinze escriptors d’aquí (Jordi Agràs, Xavier Amorós, Josep A. Baixeras, Joan Cavallé, Francesc Cerro, Ramon Gomis, Jordi Cervera, Lurdes Malgrat, Joaquim Mallafrè, Toni Orensanz, Isabel Olesti, Rosa Pagès, Magí Sunyer, Juan Pablo Vallejo i Sergi Xirinachs) encarregada a tres directors (Miquel Àngel Fernández, Oriol Grau, Jordi Vall). 'Que demà me'n recordi', amb un format multidisciplinari (dansa, música projeccions audiovisuals), dirigida per Rosa Mateu recollia una selecció de peces d’autors reusencs com Gabriel Ferrater, Ramon Gomis, Jordi Agràs, Hortensi Güell i Pere Cavallé recopilats per Fina Masdéu; 'Homeland', del coreògraf Roberto Olivan (Tortosa), 'Una nevera no és un armari', de Miquel Argüelles, dirigit per Jordi Vall; 'L’espiadimonis', de Ramon Gomis. dirigit per Iban Beltran, etc.
Les produccions de Reus van editar-se a través d’Arola Editors com a 'Textos del Centre d’Arts Escèniques de Reus', publicant-se un total de setze números. Les crisis econòmiques s’emporten moltes coses. No tan sols empobreixen el nostre benestar i ens retallen assistència social sinó que porten conseqüències nefastes per a la nostre cultura. Va costar anys de treball de molta gent i una trajectòria constant durant anys: primer incorporant programacions teatrals, després recuperant equipaments teatrals, més tard inserint festivals escènics de referència a l’oferta teatral, a continuació afavorint la producció local i la xarxa de teatres de Reus. Finalment amb l’entrada en funcionament del Centre d’Arts Escèniques de Reus es tancava el cercle amb la creació d’un centre de producció teatral de primer nivell que donava sentit a l’ambició i trajectòria teatral de la ciutat.
Caldrà una nova generació que torni a tenir l’empenta necessària per consolidar la plaça teatral de la ciutat i que estigui en disposició de culminar una oferta teatral integral. Deu anys més tard hem tornat enrere i ara els teatres continuen programant i prou.
Xavier Filella Fargas és president del Centre de Lectura.
Dimarts, 16 d'Abril de 2024
