Cookie control
Dimecres, 23 d'Octubre de 2019

Dia mundial de l’alzheimer: preguntes i respostes sobre la malaltia

20 de Setembre de 2019, per Marcel Rosich

El 21 de setembre es celebra el dia mundial de la malaltia d’Alzheimer, malaltia que és la responsable d’un 75% de les demències. Apareix sovint la pregunta si és el mateix demència senil que Alzheimer. Doncs bé, la paraula demència significa pèrdua de la ment (de- significa pèrdua, -mentis, ment). En la malaltia d’Alzheimer i en altres causes de demència es perd la ment. Segons l’edat en la que apareix la demència, són demències senils les que apareixen per damunt dels 65 anys i presenils les que ho fan abans. La malaltia d’Alzheimer pot ser senil o presenil segons l’edat d’aparició. Demència senil i malaltia d’Alzheimer no són la mateixa cosa, però en molts casos, si la malaltia d’Alzheimer apareix després dels 65 anys, les persones amb malaltia d’Alzheimer tindrien, en efecte, una demència senil. També són grans preguntes si la malaltia d'Alzheimer es pot tractar, prevenir i si s'hereta. Mirarem de respondre-les. Però abans, fem un repàs de la situació.

Es considera que la malaltia d’Alzheimer juntament amb les altres demències, afecten a un 5% de la població de més de 65 anys. Poden afectar a unes 20.000 persones de la província de Tarragona. Al món, cada 3 segons es diagnostica un nou cas. Actualment, amb l’increment de l’esperança de vida, s’han multiplicat els nous casos convertint-se en un problema social de grans proporcions. Com tota malaltia té unes causes, que en aquest cas generen una successió d’esdeveniments adversos per la funció del cervell i la supervivència de les seves neurones. La identificació de les causes últimes i els processos que tenen lloc en les seves diferents etapes són el primer pas per poder vèncer-la un dia. Ja coneixem alguns factors de risc per sofrir-la (genètics, la diabetis, la hipertensió, la vida sedentària, l'aïllament social, etc.) i altres que poden ser protectors (conèixer llengües, la música, fer exercici físic i altres). Segons diferents investigacions, la malaltia pot iniciar-se 15 o 20 anys abans de que es comencin a presentar símptomes. Al llarg d’aquests anys en el cervell es produeix la mort de les neurones, una greu pèrdua de les seves interconnexions i es dipositen proteïnes anormals fora i dins de les cèl·lules. Els tractaments disponibles intenten millorar la comunicació entre neurones i evitar els mecanismes que els hi causen la mort. En el tractament específic per la malaltia d'Alzheimer els fàrmacs actualment disponibles tenen, per desgràcia, només efectes modestos.

A vegades surten a la premsa notícies sobre nous tractaments de la malaltia d’Alzheimer, però cal dir que fa força anys que no s'ha comercialitzat res nou. Alguns dels possibles nous tractaments busquen netejar el cervell dels dipòsits de proteïnes anormals. La idea és bona, però no se sap si això s’acompanyarà de milloria en els símptomes ja presents i si es podrà aturar la progressió. Hi ha la possibilitat que aquests tractaments no tractin les causes reals sinó només conseqüències del procés patològic. Personalment estic segur que arribarà el dia de disposar de tractaments per la malaltia ja iniciada i de tractaments per prevenir-la. Aquesta seguretat té de moment més base en la història de la medicina, on s’han vençut altres malalties que semblaven incurables, que en els resultats que tenim fins ara en la malaltia d’Alzheimer. Les investigacions són lentes, es fan en grups reduïts de casos, i els nous tractaments s’han de valorar amb anys de seguiment abans de poder generalitzar-los com a tractaments segurs i útils. Pel que fa a la possibilitat d'heretar la malaltia sabem que en una escassa proporció de casos la malaltia s'hereta de forma directa si hem rebut dels progenitors gens de causa. Aquesta forma d'herència representa un petit nombre de casos, potser un 2-3% del total.

En la resta de casos podem heretar gens que incrementen el risc de presentar la malaltia, dels que se n'han identificat uns quants. No causen directament la malaltia, però ens fan més susceptibles a presentar-la. Sobre els aspectes genètics no tenim per ara cap forma de modificar res. Mentre això vagi avançant, no hem de deixar de fer el que segueix i seguirà essent bàsic. Els pacients diagnosticats han de rebre tractament pels seus símptomes cognitius, si cal pel seu estat d’ànim i per si presenten trastorns de conducta. S’han de valorar les altres malalties i limitacions presents.

Cada cas és únic. El cuidador necessita informació i molt de suport, en especial en situació de claudicació familiar. S’ha d’estudiar la unitat de convivència i la seva organització bàsica. Hi ha pacients que viuen sols i requereixen un abordatge diferent. S’ha de garantir l'atenció continuada (els 7 dies de la setmana, 24 hores al dia) i donar solucions ràpides en les descompensacions i en les situacions de crisi. Hi ha aspectes socials i legals de diferent tipus i repercussions. S'han d'estudiar les possibles ajudes disponibles en cada cas. Si fos necessari caldrà oferir atenció en el tram final de la vida. A nivell organitzatiu en els territoris cal desplegar l'ús de plataformes d'informació i comunicació entre professionals i definir la funció, els circuits de seguiment i de coordinació entre els equips d'atenció primària, atenció especialitzada i associacions de familiars.

Marcel Rosich és el responsable de la Unitat de demències Hospital Universitari Institut Pere Mata.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics