Cookie control
Dilluns, 16 de Setembre de 2019

Dos llibres de memòries

04 de Desembre de 2015, per Fina Masdéu

M’assabento que, en pocs dies de diferència, aquest mes de desembre es presentaran, al Centre de Lectura, els llibres de memòries de dos reusencs: A contracorrent. Des del record fins al present, de Joan Ballester, i Blava aparença, de Maria Dolors Vallverdú. La notícia és digna de comentar per diverses raons: perquè els seus autors són persones representatives de la nostra societat, perquè estan vinculades estretament a l’àmbit cultural i perquè, amb aquestes publicacions, es demostra la vigència del gènere memorialístic, actualment valorat en justa mesura -pel testimoniatge i pels matisos personals que aporta a la història col·lectiva-, i del qual a Reus ja comptem amb exemples d’alta qualitat.

Joan Ballester, que va ser president del Centre de Lectura en el període 1989-1995, participa assíduament en l’entramat cultural de la ciutat. Maria Dolors Vallverdú, poeta de categoria reconeguda, és membre de les juntes d’Òmnium Cultural Baix Camp i del Centre d’Amics de Reus. Com que no he tingut encara l’ocasió de llegir aquests seus llibres, no en puc fer cap ressenya, però sí que, emparant-me en la trajectòria dels autors i en bones fonts, que m’han comentat que el contingut d’ambdós volums és atractiu i interessant, goso, a priori, recomanar-ne la lectura.

El cas és que aquesta feliç doble notícia literària em porta a constatar un cop més que, a Reus, hi ha una activitat cultural molt potent. Però és una activitat poc aprofitada, perquè, encara que se’n fa bona difusió, la cosa no sol anar més enllà: la recepció del producte és discreta –si no escassa– i, doncs, la promoció posterior se’n ressent. M’explico: no és gens difícil assabentar-se que tindrà lloc una conferència, que es presentarà un llibre, que s’inaugura una mostra d’art, que hi ha un concert, que es fan lectures poètiques i dramatitzacions...; quan no se’n fa publicitat a través dels mitjans de comunicació, ja se n’ocupa la xarxa internauta. Aquest no és el problema. El problema és que manca un mitjà dedicat explícitament, i periòdicament, a informar del tema un cop s’ha esdevingut i que ho faci, a més, amb rigor i esperit crític. Un mitjà que ens n’aporti dades i detalls a fi que puguem fer-nos una idea de tota la feina, de tot l’esforç i de tota la il·lusió que hi ha darrera d’aquestes manifestacions culturals -i no em refereixo només a la literatura- que, de vegades, sembla que són bufar i fer ampolles -no diré que en algun cas no sigui així, ja sabem que la qualitat, de vegades, és qüestionable- quan, en realitat, hi ha tot un procés d’elaboració i d’organització que s’obvia -o s’ignora- amb excessiva simplicitat.

Resumint: proposo, suggereixo, que oferim a la cultura -en aquest cas advoco per la nostra, la local, la que es produeix aquí- un espai de recepció, d’anàlisi, de crítica i de diàleg. Un espai ferm, sense desmerèixer els pocs amb què ja compta –i que són d’agrair.

Fina Masdéu és filòloga.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Dionisia   10 de Desembre de 2015

Hi estic totalment d'acord

Encara que en la distància, o sigui, des de Barcelona, segueixo els esdeveniments culturals de la meva ciutat de naixement. I, si, m'agradaria molt que existís una ressenya crítica de les activitats culturals una vegada dutes a terme. Moltes gràcies a Fina Masdéu per fer-ho palès publicament.

J. A. Carricondo  05 de Desembre de 2015

És una llàstima!

Realment no s'enten i és una pena que molts actes com aquests passin desapercebuts per una majoria de reusencs. Es podría aprofitar millor els actes culturals.

J. A. Carricondo  05 de Desembre de 2015

No es fa prou difussió

En moltes ocassions he fet esment de la manca de difussió de la majoria d'actes que tenen lloc a la ciutat un dia ´si i un altre també. Per possar un exemple: visquent a 100 metres del Pavelló Olímpic i llegint cada dia 2 o 3 diaris i internet, no es pot saber amb antelació que fan. Tant difícil i car sería imprimeir cartells o folletons per explicar-ho.