Dimarts, 19 de Març de 2024

Dos reusencs honorables

Quan parlem d’una persona honorable, a banda de les persones que ostenten aquest títol per raó del seu càrrec, fem referència als valors morals que caracteritzen el seu comportament i, si concretem més, de la dedicació infatigable a una causa, més enllà de les seves obligacions, com per exemple servir a un projecte orientat al benefici de la societat, i en el cas de Reus, dels seus ciutadans, sense exclusions.

Jordi Bergadà és un bon arquitecte, creu en la seva professió, en la seva docència. Creu en l’arquitectura com una tècnica per tal de construir habitatges i altres edificis, però també com un art. Es poden fer edificis i dissenyar ciutats de qualsevol manera o seguint uns criteris estètics que configurin una ciutat amb personalitat pròpia i també com una eina transformadora de la societat i de les oportunitats de la seva gent. La seva presidència del col.legi de la demarcació i la seva pertinença a la junta de govern del col.legi, a nivell català, demostren la consideració que li tenen els seus companys que dipositaren en ell la confiança.

En diverses ocasions els ciutadans de Reus també li van fer confiança. Vull assenyalar en aquest sentit la capacitat de convocatòria en el procés de participació en la elaboració del pla general, per allà els anys 2009-2010, on professionals de tot tipus, especialistes reconeguts i pel damunt de tot, ciutadans interessats, conformaren en aquelles magnífiques sessions, tot un exercici de disseny del futur de Reus. Més enllà d’aquesta faceta de pensar Reus, cal para compte, en la seva gestió en els anys de la seva responsabilitat pública. Un nou hospital, el polígon tecnològic que lidera, habitatges d’orientació social, residències par a gent gran, disseny de nova urbanització, plans de barris, polígons industrials, equipaments esportius, biblioteques, centres culturals, centres educatius, llars d’infants, instituts, centres de formació professional, i un molt llarg etcètera.

Recordo, però, com a element fonamental per a mi, la seva capacitat de fer-me entendre la raó profunda del seu projecte, del nostre projecte de transformació de la ciutat, amb una capacitat didàctica, com si fos el seu alumne, que no era altra cosa que el relat del seu somni i de la seva passió per millorar el benestar dels reusencs i de la millora físic, o no tan sols física, de Reus. En el meu mandat com a alcalde, vaig tenir sempre com a objectiu la participació dels ciutadans en els afers municipals. En són una prova molts reusencs que foren elegits per tal de formar part de diversos consells de caràcter sectorial i d’altres mecanismes de col.laboració en la governació.

A més, també vaig creure del tot necessari que alguns d’aquests ciutadans compartissin la governació essent membres dels consells d’administració de diverses empreses municipals. Antics directors de l’hospital, enginyers, líders veïnals, economistes, sindicalistes, degans de facultats universitàries, empresaris, professors i molts altres que, aportant la seva experiència i sobretot la seva visió de la realitat reusencs i una forta dosi de voluntarietat, de tirar endavant la ciutat i definir-ne la seva estratègia necessària per tal de fer-la realitat.

Una d’aquestes persones fou l’Àngel Cunillera; és un cas a banda i prou destacat. I tan que ho és. Segurament no es trobaran persones compromeses i desinteressades com ell. Ell va ser una peça fonamental en la definició del Reus del futur, tot fent coincidir els interessos municipals amb els de la URV, des del seu càrrec de president del seu Consell Social, càrrec pel què va ser elegit pel Parlament de Catalunya. El projecte municipal que va ajudar a impulsar fins gairebé la extenuació va ésser el de l’intent de transformació de la base productiva de la ciutat, en base a la tecnologia i la innovació, especialment en l’àmbit de la nutrició i la salut.

El parc tecnològic denominat Tecnoparc, amb l’hospital universitari al bell mig, n’era una peça principal on pivotava el projecte. El Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut i unes primeres empreses, algunes d’elles amb participació pública i amb abundants fons ministerials per tal de finançar-ne la recerca, foren el focus d’aquesta nova orientació productiva de Reus. Feina qualificada per als nostres fills, sortida professional pels nostres estudiants universitaris, estroncant així la fugida del talent propi a altres indrets per falta d’oportunitats. Cunillera va ser el cervell d’aquesta orientació, impossible de plantejar sense l’impuls universitari i del projecte de Regió del Coneixement, amb la que van compartir enfocament.

Ell també va impulsar  el contrast dels models europeus de parcs tecnològics de França, Alemanya, Gran Bretanya, Canadà i d’altres, per tal d’implantar el millor model, aquí, a casa nostra. Podria haver estat un molt bon regidor, li vaig demanar però ell no ho va acceptar, considerava que seria més útil sense ser-ho, col.laborant externament, dinamitzant nombrosos grups ja sigui de professors o d’empresari. Mai va voler cap compensació econòmica, durant prop de deu anys les despeses del seu encàrrec anaven a càrrec seu. Només em va demanar una cosa, poder encendre un cop la Tronada. És clar, hi vaig accedir.

Qüestions professionals i de caràcter personal, quan el gruix de la seva feina ja estava encarrilada, el van fer renunciar a la seva funció i va demanar de poder-se refer de diverses despeses assumides. Els òrgans d’administració de Tecnoparc les van validar, majoritàriament, a la vista dels documents presentats. Bergadà tenia una dedicació parcial a l’ajuntament, amb les retribucions limitades, donat que pretenia compartir la seva feina amb la de docent i amb el seu despatx professional. El darrer mandat comportà una feinada, molt superior als anteriors. Més de quatre-cents milions d’inversió i la necessitat d’una dedicació exclusiva.

D’acord amb l’assessoria jurídica de l’ajuntament el mecanisme per tal de completar la seva necessària supervisió de les feines, fou una dedicació complementària a l’empresa mixta Tecnoparc, executora de molts dels projectes. Aquests darrers dies hem pogut saber que un grup municipal de l’ajuntament, enlloc de demanar un reconeixement públic per la tasca feta per aquestes persones, és ventaven d’haver aconseguit que haguessin tornat les quantitats cobrades o bé recuperades, validades pel consell d’administració corresponent.

Aquest retorn és un pas previ per tal de cercar una millor disposició judicial en el cas penal, instat pel grup municipal del regidor Cervera, en base al qual encara es demana diversos anys de presó a aquests dignes reusencs. Dignitat que, sens dubte, no adorna als que els van denunciar i que són la mostra més evident de la mediocritat que impera en el nostre ajuntament.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Anton Joan Carricondo  27 de Juny de 2018

Coneixes els reusencs!

Potser cal fer menció de certs reusencs com en Domènec Solé que durant més de 30 anys ha recollit les biografies i els fets de centenars de persones nascudes a Reus, de tots els àmbits. Hi ha qui vol aprofitar la seva feina per apuntar-se un gol! Com es diu habitualment: 'al César lo que es del César' i els plagis i els refregits copiats no són vàlids per fer-ho servir als currículums i qui no vulgui entendreu que busqui noticies de les malifetes recents!

jOAN M.R.  26 de Juny de 2018

Maquillant

Quins collons! Ara surt a maquillar el seu fracàs! Al regidor d'urbanisme del qual parla li devem també el nyap de la plaça de la LLibertat i el famós projecte no nat de la Sedera al Passeig Misericòrdia...
A vostè, a la seva gestió i a la dels seus col·laboradors ja els va jutjar el poble en unes eleccions; ara què vol , posar vaselina abans del proper judici , en què vostè està implicat?