Dijous, 19 d'Octubre de 2017

Dret a discrepar

28 de Setembre de 2017, per Josep Abelló

Amb la mateixa contundència que es reclama el dret a decidir, jo afegeixo el reclam del dret a discrepar. L'un sense l'altre deixen de tenir sentit, al cap i a la fi són drets que emanen de la condició humana, com els de la tolerància, la solidaritat, la comunicació, entre un seguit de drets que són fonamentals per la construcció de la vida digna en societat.

Lamento dir que la convocatòria d'aquest diumenge és un veritable disbarat i que, tot i que estem poc, per no dir gens, acostumats a prendre decisions fonamentals que afecten el nostre model de convivència utilitzant la via del referèndum, quan es decideix emprar aquesta eina participativa, s'ha de fer amb llum, taquígrafs i amb les portes i finestres ben obertes perquè corri l'aire. En efecte, sense transparència, debats de posicions i coneixement de les conseqüències de cada una de les opcions que responen a la pregunta que se'ns fa, se li pot dir qualsevol cosa, però no és un referèndum.

Res d'això s'està fent, estem entestats en si és legal o no, si uns i altres es falten al respecte i, a mesura que s'acosta la data assenyalada, fent un joc d'estratègia, que més aviat sembla que juguin a la cluca, o a l''1-2-3 pica paret'.

Tornant a la reclamació del dret a discrepar, no vull ni pensar que part d'aquesta pèrdua de valors respongui al corrent que moltes societats democràtiques occidentals, de manera que a casa nostra estiguem desembocant en un 'Catalonia first'.  M'esgarrifo i se'm trenca el cor només de pensar-ho, però lamentablement hi ha seriosos i alarmants indicis de què pugui ser cert. Per això reclamo el dret a discrepar.

No vull analitzar quines són les causes del disbarat, perquè vénen d'algun temps en rere i de més d'un responsable, però si vull expressar la meva més profunda preocupació per les conseqüències que la convocatòria està produint en la convivència dels ciutadans del meu país i, sobretot, manifestar que l'endemà se'ns girarà molta feina per a refer i reteixir relacions que s'estan trencant per la pèrdua d'aquests valors-drets inherents a la persona.

La societat catalana ha estat un exemple admirable de convivència, no en va la construcció d'aquest país és fruit del mestissatge generat pels moviments migratoris dintre del mateix país, des d'altres territoris d'Espanya i avui des de quasi bé tots els indrets del qualsevol continent. No podem perdre aquesta admirable i envejable condició.

La setmana vinent, com he manifestat abans, se'ns gira molta feina per tornar a fer valdre aquests drets que hem de reclamar i utilitzar-los. No serà senzill i caldrà trobar nous interlocutors perquè resolguin institucionalment aquests desitjos i anhels, però estic convençut de què només amb la decisió i participació activa del comú de la gent, aconseguirem refer la convivència interna i els enllaços amb l'entorn geogràfic més immediat i el més llunyà. Ens necessitem.

Com deien a casa meva per demostrar l'absoluta i immediata disponibilitat: jo en faig un.

Josep Abelló és exalcalde de Reus.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (9)

Comentaris

Enric  30 de Setembre de 2017

Discrepar està molt bé, oferir alternatives també

Sr. Abelló, si aquest referèndum no és tan meravellós com voldríem és perquè des de l'estat espanyol ens estan tractant com si fòssim poc més que terroristes, i sobre aquesta repressió i trepitjada de drets fonamentals vostè no n'ha de dir res? Sobre això vostè no exerceix el seu dret a discrepar? entenc que ja li està bé doncs.
Si exemples de referèndums son el de l'OTAN o el de la constitució espanyola (amb monarquia inclosa de regal) o el de la constitució europea, no sé que vol que li digui... es va enganyar a la població vilment.

D'altra banda, fent una mica de memòria sobre el perquè hem arribat a on estem ara, deixim que li digui que el seu partit PSC-PSOE ha tingut un paper molt destacat en tota aquesta història. Encara recordo el sr. Zapatero dient "Apoyaré" i el Sr. Guerra dient "Vamos a pasar el cepillo a l'Estatut" Suposo que quan diu que cal buscar nous interlocutors no es refereix a aquests, oi?
Crec que l'article que ha escrit vostè és bastant justet, ja que critica el referèndum però no ofereix alternatives, ni es posiciona si està d'acord amb un altre tipus de consulta... o quin model vol vostè pel nostre país.

Xollador   28 de Setembre de 2017

Per damunt del bé i..,

... del mal, ha parlat (Escrit) un dels responsables de que estem en aquesta situació, ja que durant anys a esta dirigent del P__E -Sense S i O que l’han deixat-; alcalde d’aquesta ciutat i escapant-se per les “portes giratories” per privatitzar la nostra salut, com a bon “socio-LISTO!”

Ganxet  28 de Setembre de 2017

Carme

Carme, expliquiu, pels que no son tan llestos. Gracies

Ganxet  28 de Setembre de 2017

No lleigeis Jaume?

De veritat entren el que díu el Sr. Abello?, parlan de explicar, por explicar voste el perque del sí, aclareixiu si li es posible, i no surti que es el que vol el poble, perque no es veritat donó raons que se entenguin igual hem convens, parlo d impostos, pensiones, recaudacio de la Hicenda, gastos sanitaris, socials, enseñanza, etc. Etc. Gracies

Xavier Guarque  28 de Setembre de 2017

Serenitat

Poc es pot fer davant del convenciment de que Catalunya no és més que una part d'España, i que com que, pel que sigui, és més rica, deu solidaritat a la resta, encara que sigui mitjançant una injusta balança. Cadascú pensa com pensa, i és ben lliure, però els que pensen així, no haurien de tractar de bojos als que no pensen igual. Tothom pot tenir el seu filtre particular d'acord a com interpreta el que viu, i tothom pot creure en la seva veritat.

Carmen Ortiz  28 de Setembre de 2017

Discrepàncies

Discrepo totalment, del Sr. Abelló.
No entraré en detalls, suposo que ell, ja s' els imagina.

Jaume  28 de Setembre de 2017

Vaja, que no has dit res

Vaja, que el sr Abelló s'oposa al referèndum sense cap explicació de res, encara voldrà tornar a la política com a "interlucotar" vàlid, dejeme que me ria.

Ramon Salvat Guarque - Reus  28 de Setembre de 2017

Avui, discrepancia es solidaritat.

Benvolgut Josep, gràcies pel teu article. Altres –incomprensiblement per a mi- semblen haver renunciat al que deien esser, i s’apunten a una situació que nomes ha portat a l’enfrontament, ja evident i sembla que inevitablement greu, entre catalans. En aquesta situació alguns hem constatat la grandesa del fet de que , malgrat les diferencies i la seva pluralitat , encara existeix una esquerra que anteposa la justícia social ,la defensa de la legalitat i la solidaritat i la convivència contra pretesos drets inexistents o mes que discutibles, que manipulen per justificar la seva absoluta determinació a crear, a tota costa ,pàtries noves que possiblement no tenen altre justificació que servir de pantalla per amagar els seus errors, les seves mancances.

Ganxet  28 de Setembre de 2017

Josep

Josep, preparis a sentirse: tes un butifle, un españolito, un traidor, un facista, li han dit hasta al Serrat, pero Estic amb voste totalment d acord, pero els del pensament unic, no pensen obeiexen, que vol feri.