Dret a discrepar votant

El qui fou batlle de la ciutat de Reus, el senyor Josep Abelló, ha expressat la seva respectable opinió desfavorable al referèndum d'aquest diumenge que ve. Hi té tot el dret, a discrepar. Òbviament. I així ha intitulat el seu article d'opinió publicat en aquest mitjà, Reus Digital. Tanmateix, goso opinar (perquè jo també tinc dret a opinar i, doncs, a discrepar) que l'article, començant pel títol, és un text fallit, una immensa mentida.

El senyor Abelló titlla la convocatòria d'aquest referèndum de veritable disbarat, sense transparència, sense debat, sense coneixement de les conseqüències i fruit d'una pèrdua de valors. En fi, que no és un referèndum com cal, segons ell. També gosa dir que amenaça la convivència dels ciutadans, que està trencant relacions i altres sentències que esgarrifen de veure escrites de la ploma d'un exbatlle com cal.

Tot això que diu el senyor Abelló, exercint el seu legítim dret a discrepar i que ja he dit que no li discutiré pas sinó que el defensaré i el respectaré sempre, és fals, fruit de la seva desinformació o d'alguna idea fixa que no li permet de veure ni d'analitzar la realitat tal com és. Perquè el referèndum ha estat degudament convocat atesa la majoria favorable que hi ha al Parlament de Catalunya, amb el debat corresponent, amb la llei que el regula degudament publicada, amb les conseqüències polítiques exposades amb claredat a la llei pertinent... i tot plegat s'ha basat en el dret internacional que, entre d'altres qüestions, reconeix el dret a l'autodeterminació de les nacions com Catalunya. I també diré que aquest procés, atès que és democràtic, pacífic, inclusiu i cívic, no amenaça la convivència dels ciutadans ni està trencant cap relació de cap mena. Per tot això goso ara jo esmenar-li el títol de l'article afegint-hi un verb necessari conjugat en gerundi: "Dret a discrepar... votant". Sí, perquè és votant com s'expressen les discrepàncies polítiques en les democràcies homologades.

Altres socialistes de la ciutat han discrepat de vostè, senyor Abelló. Miri, quan, l'any 2010, arran de la consulta popular sobre la independència de la nació catalana que va organitzar Reus Decideix, vam demanar el parer al senyor Xavier Amorós, ens va escriure una nota ben explícita: "Per la independència de Catalunya i la concòrdia entre els catalans", amb la qual cosa l'eminent escriptor no considerava pas oposats els conceptes d'independència i de concòrdia. I ara mateix, el senyor Lluís Miquel Pérez, exbatlle com vostè, capaç d'entendre i d'assumir l'evolució evident del país, ha cridat a votar per defensar la democràcia, amenaçada per l'Estat espanyol, de la qual amenaça no en diu res de res al seu escrit (i per això, entre moltes altres raons, jo votaré que sí: no vull viure en un Estat que fa una pudor terrible de franquisme).

Amb tot el respecte que es mereix i que jo li tinc, senyor Abelló, li suggereixo que reflexioni amb l'ajuda d'aquesta sentència de l'assagista contemporani més important dels Països Catalans, el savi Joan Fuster, que ja ho va deixar molt ben expressat: "La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d'adquirir. Només s'adquireix amb la pràctica". Reusencs, diumenge que ve, doncs, a votar, tant sí com no!

Biel Ferrer Puig és filòleg.