Divendres, 20 d'Octubre de 2017

Dubtes i una certesa

04 d'Octubre de 2017, per Marc Busquets

La ruptura és un fet. La convivència entre Catalunya i l'Estat sempre havia estat tensa, no ens enganyéssim pas. L'Espanya plurinacional de Zapatero mai ha existit, i molt possiblement mai serà una realitat per més que Sánchez pretengui erigir-se ara en el remei del conflicte. Tan sols cal recordar que el seu partit es va estimar més suïcidar-se i donar la presidència al seu gran adversari per impedir una alternativa amb Iglesias i els independentistes. Que el socialista demani diàleg, critiqui una mica però tampoc massa l'acció policial durant l'1-O i apunti que Puigdemont "és un dels dolents" de la pel·lícula evidencia fins a quin punt no ha entès res de res. 

Pel que fa a l'estratègia dels populars per gestionar la crisi del passat diumenge, res de nou. La mentida i el disbarat. És lamentable (i sexista) que per voler-se fer el graciós, García Albiol comparés les urnes amb el cossi de la roba bruta de la seva dona, o que se l'hagi vist en vídeo tot demanant "molta força" als policies per protegir "els catalans de bé". Votar la independència és ser 'català de mal', doncs. És indecent que Catalá apunti que ha vist més agents policials ferits que no pas ciutadans. És insultant que Martínez-Maíllo tingui prou estómac com per afirmar que la xifra de víctimes durant l'atac a Catalunya "és una gran farsa". I és tristament còmic que Rajoy no aparegués fins a les 9 del vespre del passat diumenge i que ho fes per afirmar que se sentia orgullós de la policia sense tenir un mínim gest de compassió cap als 800 catalans estomacats. El seu aparell mediàtic funciona a la perfecció, però. 

Un (trist) exemple. A l'informatiu de La Sexta del passat diumenge a les 3 de la tarda, van tenir el detall d'emetre algunes agressions policials a la població. Una de les més salvatges va tenir lloc a Girona i tots l'hem vista. Un agent llança pels aires una noia. Què es va veure a la petita pantalla? La seqüència de les imatges, però escapçada. La víctima ja era a terra i 'només' l'agafaven pels cabells. La pretesa opacitat, però, els ha fallat quan telèfons i xarxes socials han fet virals segons quins continguts. Que la premsa internacional hagi castigat amb duresa Rajoy hauria de fer pensar els seus assessors en una nova estratègia comunicativa. Hauria. 

El relat és clar. La culpa és nostra, del poble català que vol la república, per provocar la policia, per dividir la societat i assenyalar qui no pensi com nosaltres. I per aconseguir-ho som capaços de tot, fins i tot d'usar la canalla com a escut humà als col·legis i de saltar-nos les lleis. Les lleis. No sóc un expert jurista, però sóc prou crític com per preguntar-me si dur a terme escorcolls sense ordre judicial, identificar particulars sense revelar el número de placa (a Reus n'hi va haver un, de policia, que va dir que l'havia perduda), prohibir actes i perseguir mitjans és del tot legal. 

Després de tot el que ha passat, jo no vull ser espanyol si aquesta és la democràcia que ofereix l'Estat. La independència em genera dubtes, perquè tot nou camí pot ser ple d'obstacles. Ara bé, romandre a l'Estat em genera la certesa que res pot canviar. Que ni se'ns respecta ni se'ns respectarà. Que la força és l'únic argument del PP perquè no té res més. Que el PSOE no mourà un dit. Que tot això ho va engegar a rodar un partit polític que es va dedicar a recollir signatures per Espanya contra un Estatut aprovat al Parlament i refrendat pel Congrés. Que ens van usar com a arma electoral per castigar 'els de la cella'. Que qui justifica la violència s'ho ha de fer mirar. I que tots i cadascun dels més de 2 milions de catalans que hem votat tenim més dignitat que qualsevol dels Rajoy, Rivera, Sánchez i la seva colla. 

Marc Busquets és periodista de Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)