Feia uns mesos que l’excel·lent col·lecció ‘Edicions Rosa de Reus’ de l’Associació d’Estudis Reusencs no presentava noves publicacions. Aquests darrers dies del mes d’abril l’associació ens ha sorprès amb dues propostes molt interessants. Els números 132 i 133 de la col·lecció: 'La poesia obrerista de Josep Llunas, un intent d’estètica anarquista en la literatura catalana del segle XIX', de Jordi Martí Font i 'Eduard Toda i Güell. La passió per la cultura', de Jordina Gort. En ambdós casos estem davant d’uns treballs rigorosos, de més de cinc-centes pàgines cadascun, realitzats a partir de dues tesis doctorals d’excel·lència que estudien i analitzen les figures de dues destacades personalitats reusenques: Josep Llunas i Pujals i Eduard Toda i Güell.
Jordi Martí Font, llicenciat en Filologia Catalana i màster en crítica literària per la URV, fa un treball sobre una figura protagonista de l’anarquisme català del segle XIX, «un obrer de la cultura». L’autor proposa recuperar l’obra de Llunas, n’examina la seva extensa obra poètica, la que va de 1882 a 1896, i analitza la seva obra narrativa, els seus textos ideològics i en especial la revista La tramontana. La publicació incorpora una gran quantitat de les seves poesies. Diu Magí Sunyer, prologuista i presentador al Centre de Lectura sobre el context de l’obra poètica de Llunas: “És difícil trobar publicada una col·lecció tan extensa de poesies catalanes llegides màsivament pels catalans en el cicle cultural que va ser clausurat per l’exèrcit del general Franco l’any 1939, les més conegudes i de durada més llarga de les quals van ser les de la factoria López, 'La Campana de Gràcia' i 'l’Esquella de la Torratxa'. Bona part de les poesies que aquí es publiquen s’inscriuen en la línia del que podem caracteritzar, a grans trets com a humorística, irreverent, anticlerical, i sovint republicana... En l’estudi es dedica l’esforç corresponent a analitzar la part més anecdòtica d’aquesta poesia, els epigrames, els jeroglífics, les endevinalles i altres modalitats lúdiques que conflueixen en l’obra de Josep Llunas, però l’objectiu central de la investigació és la dissecció dels versos revolucionaris”. I és que Josep Llunas i Pujals (Reus 1852, Barcelona 1905) va ser un destacat intel·lectual i militant anarquista català que defensava l’obrerisme anarcocol·lectivista i que va aconseguir fer del setmanari 'La tramontana' unes de les publicacions més populars de finals del XIX amb tirades que superaven els vuit mil exemplars.
Per altre costat Jordina Gort Oliver (Reus 1974), doctora en Filologia Catalana, ens apropa a una figura cabdal de la historiografia catalana, un altre reusenc: Eduard Toda i Güell (Reus 1855- Poblet 1941) un personatge sobre el qual s’han publicat diverses biografies (Gras i Elias, Pere Cavallé, Joaquim Santasusagna, Eufemià Fort,...) i que ha estat estudiat àmpliament els darrers anys per estudiosos com Jaume Massó, Gener Gonzalvo i Rosa Cabré. Precisament va ser aquesta reconeguda reusenca, doctora en Literatura Catalana de la Universitat de Barcelona, qui va tutoritzar el treball d’investigació de Gort.
No és fàcil aplegar en un sol volum el perfil, l’obra i la ideologia d’un personatge polièdric com Toda. El llibre situa les diferents etapes del diplomàtic i escriptor, la seva formació inicial a l’Institut de Reus, al costat, entre d’altres, d’Antoni Gaudí, Joaquim Maria Bartrina i Martí Folguera, època en la qual freqüentava el Centre de Lectura, ateneu que havia ajudat a fundar el seu oncle Josep Güell i Mercader- la seva gran formació intel·lectual posterior, el seu dietari, els llibres de viatges, les afinitats amb figures importants progressistes de la Renaixença Catalana com Victor Balaguer, Guimerà, Ixart, Oller, Marià Aguiló i Francesc Mateu i els seus treballs en la construcció del país que li van portar a definir les reconstruccions arquitectòniques de Poblet i Escornalbou. La publicació també fa un repàs a la contribució que Toda va fer per la creació i consolidació de les biblioteques més grans de l’època, amb donatius de llibres a biblioteques com la Victor Balaguer de Vilanova, la d’Escornalbou, la del Monestir de Montserrat, la Biblioteca de Catalunya o la del Centre de Lectura de Reus, a la qual va donar deu mil pessetes i dos mil llibres l’any 1916 coincidint amb la compra del Palau dels Marquesos de Tamarit per part d’Evarist Fàbregas que va propiciar el rellançament del Centre.
Els capítols finals del llibre estan dedicats a la seva ideologia. Segons diu Gort: “Es pot dir, a grans trets, que el pensament d’Eduard Toda fou el d’un home regeneracionista, progressista i catalanista; un home creient però no religiós; un home de formació romàntica però de mètodes positivistes i d’un gust estètic proper al neoclassicisme, per l’afinitat que sentia per l’art clàssic, malgrat que no va deixar d’estar sempre atent a les noves tendències”.
En resum, dues noves publicacions de l'Associació d'Estudis Reusencs que continuen la línia editorial definida des de la seva fundació l’any 1953 pel financer reusenc Gaietà Vilella i Puig i i els seus impulsors Ferran Casajuana, el doctor Aluja Pons i Ramon Salvat Rius i que ha comptat al capdavant amb importants continuadors com Salvador Vilaseca, Ramon Amigó i Pere Anguera. Una línia editorial basada en la publicació de llibres sobre història local o sobre la societat reusenca.
La col·lecció 'Edicions Rosa de Reus' constitueix una important referència en el panorama de la història local del nostre país i gaudeix d’un prestigi guanyat any darrere any.
Per molts anys.
Xavier Filella Fargas és president del Centre de Lectura.
