Dimarts, 19 de Març de 2024

DUI Sí, DUI no, aquesta és la qüestió

10 d'Octubre de 2017, per Jordi Garcia Arnau

DUI és l'acrònim de moda d'aquestes últimes hores, però més enllà de saber que vol dir Declaració Unilateral d'Independència, volem saber alguna cosa més sobre aquesta paraula que il·lusiona a uns i espanta els altres.

Una definició senzilla seria que es produeix una DUI quan un govern d'un territori s'autodeclara com a Estat sobirà i independent. Aquesta acció ve recollida pel dret internacional i la Carta de les Nacions Unides reconeix el principi de lliure autodeterminació. Aquest procediment va destinat a territoris annexionats per conquesta i pobles oprimits i es va aprovar en el marc de la descolonització, però s'hi han afegit d'altres circumstàncies que fa que el reconeixement de la DUI sigui més flexible. El cas més recent, el 2008, i més proper que tenim és el cas de República de Kosovo, però no és l'únic.

D'entrada podem concloure les dues condicions que exigeix l'ONU. La Corona d'Aragó s'annexiona a Espanya mitjançant una guerra de conquesta com va ser la que començà a la península el 1707 amb la conquesta d'Almansa i el País Valencià, continua a Catalunya el 1714 i acaba a Menorca el 1715. També podem interpretar que som un poble oprimit des d'un punt de vista identitari per la persecució de la llengua i oprimit econòmicament pel dèficit fiscal que arrosseguem des de fa tres segles.

Una vegada feta la DUI cal aconseguir el reconeixement internacional. Aquest pas és molt més fàcil si una potència estrangera té algun tipus d'interès en què hi hagi un nou Estat. En el cas de Kosovo va ser fonamental el suport dels Estats Units, per cert, els nord-americans, van ser un primer territori a fer una DUI per separar-se de la Gran Bretanya el 1783. Kosovo té el reconeixement de 111 Estats, entre els quals hi ha els més importants d'Europa, però no el d'Espanya, és fàcil pensar en el motiu de la negativa espanyola. Els Estats europeus no s'han mostrat partidaris de la independència de Catalunya per no esperonar altres moviments secessionistes al seu interior, com ja es va encarregar d'advertir l'eurodiputat del PP Esteban Pons. Però d'igual manera que aquest procés és vist amb preocupació des d'Europa, també és vist com una oportunitat per altres països.

Un cas curiós és el de Somalilàndia, independent de Somàlia des de 1991, funciona com a Estat independent sense el reconeixement internacional de cap país. Cal dir que fins i tot en aquest cas extrem, molt poc probable en cas català, el resultat és prou positiu. Somalilàndia té un millor desenvolupament econòmic i més estabilitat política que l'Estat del qual es va separar i, de fet, mai cap país que hagi aconseguit la independència ha renunciat posteriorment a aquesta.

Un fet que sembla preocupar molt a una part de la societat catalana és el de la nacionalitat. Els dirigents de C's i PP menteixen deliberadament quan diuen que poden perdre la nacionalitat espanyola. 

La llei de la Transitorietat de la Generalitat aprovada fa un mes recull la doble nacionalitat per a tots els ciutadans que ho desitgin. La nacionalitat espanyola només la pot retirar l'Estat Espanyol, en cap cas el català, que simplement atorga la nacionalitat catalana a tots els que acreditin la seva residència a Catalunya des del 2012. Així tots aquells que diuen sentir-se catalans i espanyols per igual podrien acreditar-ho oficialment amb la doble nacionalitat. Els que només se sentin catalans o espanyols, podrien renunciar a la nacionalitat que no els interessés, i d'aquesta manera, tot resolt.

 

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics