La presència de Jordi Pujol al jutjat va coincidir sense cap mala intenció amb la mateixa hora i dia en què la Generalitat homenatjava en els presidents morts de l'època moderna. Ho feien amb el restabliment del bust del president Enric Prat de la Riba i la inauguració del bust del president Puig i Cadafalch –ambdós, presidents de la Mancomunitat–. Fa goig veure al pati dels Tarongers els bustos dels presidents dels anys difícils del segle XX. Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Macià, Companys, Irla i Tarradellas.
En el seu moment, Jordi Pujol va decidir que l'escenografia de presidents amb format de bust al pati dels tarongers s'havia acabat amb Tarradellas. Li ho han respectat els actuals llogaters del Palau de la Generalitat. No hi tindran presència els restants presidents que vénen després de Tarradellas. La Generalitat està estudiant un altre format per recordar-los. Fet imprescindible perquè, com va dir Tarradellas, “com que Catalunya no té massa poder, ha de tenir molt protocol”. Malgrat que serà un veritable problema protocol·lari a causa de la situació judicial en què es troba Jordi Pujol, a qui en el seu moment van ésser trets tots els privilegis com a expresident. Malgrat que no tothom estaria d'acord que fóra oblidat del tot. Què passarà el dia que Pujol deixi aquest món? Es pot creure que alguns pujolistes, amants de la seva època de govern, sortiran per reivindicar una figura que van honorar durant molts anys, o bé callaran? No cal pensar quina serà la resposta a l'hora del seu enterrament.
Pujol és al jutjat i el govern actual manifesta que sent “decepció i tristor”. Crec que és una sensació força generalitzada. Perquè fins i tot l'expresident Pujol deixa lentament de tenir la morbositat del principi de l'afer, quan el virrei esdevenia un presumpte impostor. La història el jutjarà i la justícia ordinària, també, i l'investigarà el Parlament. Pujol tenia triat un carrer de Barcelona que portaria el seu nom. Hauran de passar anys per al restabliment de la figura i perquè se li faci un bust. Malgrat que el temps tot ho esborra i tot és possible.
Lluís Falgàs és periodista.
