A Catalunya s’ha constituït el nou Parlament amb Carme Forcadell com a presidenta amb els vots de Junts pel Sí, la CUP i cinc membres de Catalunya Si Que Es Pot, alhora que a l’Estat espanyol s’han dissolt les Corts i s’ha signat el decret de convocatòria de les eleccions estatals per al 20 de desembre.
Des de Catalunya Junts pel Sí i la CUP han acordat una declaració d’obertura del procés cap a la constitució de la República Catalana independent que xoca directament amb l'ordenament jurídic espanyol i continuen negociant el què, el com i el quan. Començar a definir quina Catalunya volem a través d'un procés constituent popular, quin pla de xoc contra la crisi i finalment negociar l’escull del qui, és a dir, quin govern i qui el presidirà, són els elements del debat actual a expenses de que si no hi ha acord hi hauria noves eleccions durant el primer trimestre del 2016. Per altra banda a nivell estatal el bipartidisme esta a les portes d’unes eleccions on altres forces polítiques estatals i de les diverses nacionalitats històriques entraran amb molta força a l’hemicicle espanyol on poden jugar un paper essencial per al canvi polític i social i per a fer efectiu el dret a l’autodeterminació.
Tant a Catalunya com a l’Estat espanyol la crisi no ha acabat i les desigualtats van en augment. Milers de persones i famílies continuen patint l’atur i la precarietat laboral i moltes d’elles estan per sota del llindar de la pobresa. Els serveis públics continuen sent objecte de retallades i de mesures austericides. La corrupció segueix a l’ordre del dia, - on uns utilitzen la guerra bruta per intentar fer descarrilar el procés català i altres utilitzen el victimisme per treure rèdit polític – i, mentrestant el ja famós 3% o el cobrament de qualsevol altre tipus de comissió per adjudicació d’obra pública assetja a Convergència i al Partit Popular sense oblidar els múltiples casos de corrupció del PSOE. Finalment l’ascens meteòric de Ciutadans com el partit de l’IBEX 35, com el Podemos de dretes que va vaticinar el president del banc Sabadell i la davallada de les expectatives de Podemos segons les darreres enquestes completen el quadre polític a nivell estatal.
Les amplies mobilitzacions des del 15M fins a les marxes de la dignitat, passant per les vagues generals de 2012 i l’articulació de moviments socials com la PAH, les marees ciutadanes en defensa dels drets públics, els iaioflautes i tants d’altres van crear el clima social per aconseguir el canvi polític a alcaldies com les de Barcelona, Madrid, Cadis, Badalona, a Corunya, València, Saragossa, etc. i per a l’entrada en tants i tants ajuntaments de candidatures d’unitat popular que han demostrat que si la gent s’organitza, s’il·lusiona i treballa plegada per un objectiu comú les possibilitats del canvi social són imparables.
Les consultes populars sobre la independència, les grans mobilitzacions ciutadanes 11 de setembre rere 11 de setembre des de fa 5 anys, els més de dos milions de persones que van votar el 9N exercint i reivindicant el dret democràtic del poble de Catalunya a poder decidir el seu futur i la seva relació amb la resta dels pobles de l’Estat espanyol i del món. Uns resultats de les eleccions catalanes del 27 de setembre amb una majoria d'escons independentistes però no en percentatge de vots, el fracàs de Catalunya Si Que Es Pot i les complexes negociacions entre Junts pel Si i la CUP configuren un horitzó incert i volàtil.
És en aquest context en el que Barcelona En Comú llença la proposta d’una candidatura catalana per a concórrer a les properes eleccions estatals del 20D. Una candidatura de marcat perfil ciutadà, sobirana, que sigui el reflex de les lluites socials contra la crisi i que tingui com a eixos programàtics principals la radicalització democràtica i la defensa del municipalisme ciutadà com a motor de canvi a través de les ciutats rebels. Una candidatura que reivindica que la lluita per la llibertat i la construcció nacional va lligada a la llibertat i la construcció social.
Entrem doncs en uns darrers mesos de l’any on la confrontació de les legalitats i legitimitats catalana i espanyola anirà en augment però on no hem d'oblidar que les dues realitats polítiques estan interrelacionades i que cal treballar per buscar aliances i sinergies. Per una banda es pot començar a configurar quina Catalunya volem i com la construïm i per altra banda i alhora cal articular una candidatura catalana d’unitat popular per al 20D que sumi amb Podemos però que sigui independent i no supeditada. Una candidatura En Comú que re-il·lusioni a una majoria de la ciutadania catalana per a fer fora els responsables de la crisi econòmica, social i democràtica i que defensi a ultrança la justícia social, la regeneració democràtica i el dret a decidir de Catalunya a través d’un referèndum vinculant d’autodeterminació.
