Dijous, 28 de Març de 2024

El capital del Thomas Piketty i el fantasma de la desigualtat

20 de Gener de 2015, per Antoni Puig

Thomas Piketty ha escrit un llibre anomenat El Capital al Segle XXI que ja s'ha publicat en català, i que s'ha convertit en un best-seller.

El llibre té el mèrit d'allunyar-se de l'economia acadèmica majoritària en les últimes dècades que, immersa en els seus sistemes d'equacions, s'havia oblidat de quantificar el món real. A partir d'una utilització molt àmplia de dades i amb una anàlisi acurat, Piketty pot certificar que el sistema capitalista és una màquina de creació de desigualtats.

El títol del llibre ens fa pensar, inevitablement, en El Capital de Marx. Com que Marx va escriure fa dos segle, algú pot creure que Piketty presenta una interpretació del capitalisme més d'acord amb el que passa al segle XXI. No és així. El tema central del llibre de Piketty és la desigualtat, mentre que tots els altres temes que aborda Marx en El Capital, queden aparcats.

Marx, precisament va anticipar en la seva obra, que una de les lleis generals del capitalisme és la de l'acumulació de capital i que aquesta acumulació condueix a una accentuació de les diferències socials. El que en tot cas fa Piketty és certificar empíricament la validesa d'aquesta llei.

No obstant això, Piketty no té en compte per a res l'opinió Marx sobre aquests tema i considera que les desigualtats es deriven dels distints ritmes de creixement entre la taxa de rendiment del capital (que anomena r) i la taxa de rendiment de la renda nacional (que anomena g). Aquesta manera de presentar el problema l'allunya de la llei general de l'acumulació tal com la va exposar Marx.

Sense aclarir d'on prové la riquesa que -com demostra Piketty- sota el capitalisme d'avui en dia, està cada volta més mal repartida, sense especificar a què ens referim quan parlem de capital i sense treure a la llum la forma com es porta a terme l'explotació capitalista a través de l'extracció de plusvàlua, és impossible entrar de ple en el moll de l'os.

Recordem, a més, que com Marx apunta en El Capital, l'herència i l'especulació, que precisament són els dos grans punts sobre els quals Piketty posa el seu dit acusador, juguen un paper subsidiari en tota la història de l'explotació capitalista.

Però hi ha més. En centrar-se principalment en l'esfera de la circulació (en el mercat), Piketty ens suggereix resoldre el problema únicament per la via fiscal. Marx, en canvi, considerava que en l'esfera de la circulació és on prosperen les condicions perquè l'explotació capitalista es dugui a terme gràcies a la mercantilització generalitzada, un mercantilització que fins i tot es fa extensible a la força de treball. Ara bé, l'explotació és possible mercès a l'ús capitalista dins de l'esfera de la producció, ja que és allà on s'extreu la plusvàlua que dóna lloc a l'acumulació.

Tot plegat em porta a la conclusió que amb l'explicació de Piketty, podem veure clarament que el capitalisme accentua cada vegada més les diferencies socials, però ni es pot entendre quina és la raó per la qual existeixen i creixen les desigualtats, ni les raons de fons que provoquen que el capitalisme periòdicament entri en crisi. Per entendre tot això, no queda altre remei que seguir llegint a Marx.

Antoni Puig és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, i tècnic superior en Seguretat.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Eusebi Del Jesùs  20 de Gener de 2015

Muy bien Toni! Necesitamos

Muy bien Toni! Necesitamos muchos como tu. Salud