Cookie control
Dimarts, 24 de Setembre de 2019

El CF Reus o la decadència de la ciutat i del país

12 de Setembre de 2019, per Ramon Salvat

Finalment, els pitjors auguris s’han complert. El CF Reus Deportiu, després de 110 anys d’història, sens dubte sempre difícil, ha deixat d’existir com a club que participa en competicions de futbol professional o semiprofessional; en un descens digne de gran atracció de parc temàtic, ha passat de l’elit d’una de les lligues d’Europa més important al no-res. És una altra prova de la decadència progressiva de la nostra ciutat. El club, en els darrers deu anys, ha viscut, en terminologia de camins locals, una 'munta i baixa' absoluta.

Gràcies a la intervenció força contundent dels últims governs municipals d’esquerres de la ciutat i a la constància de futboler local de Ramon Alabart (de qui ben poc s’han reconegut els mèrits), va resistir la penúltima gran crisi. Eren altres temps i llavors la màxima institució municipal va saber entendre que era una opció estratègica més de projecció de la ciutat, en uns moments que a Reus existien projectes i estratègies; una terminologia que provoca al·lèrgia als qui en els darrers anys ens governen la localitat.

Que quedi clar, però, que l’actual i definitiu desastre no pot atribuir-se a la Casa de la Vila, ni a l’evident desídia de la societat civil local, ni a la poca massa de socis i abonats assolida malgrat el nivell competitiu alt, com a factors endògens reusencs. Personalment, ho emmarco dins la decadència general del país (també esportiva i, doncs, futbolera). De la mateixa manera que el moviment sobiranista és clau en aquesta decadència social, econòmica i cultural que vivim, un altre moviment d’arrel anterior (que acostuma a estar sempre al costat d’aquestes proclames nacionalistes), el 'Barçalonisme' centralista, en té gran part de responsabilitat. Avui el futbol català d’elit està sota mínims. Si observem aquesta temporada 2019/ 2020, únicament tres clubs participen a les dues màximes lligues futbolístiques: el poderós i prepotent FC Barcelona (segona entitat en volum econòmic del futbol professional espanyol), un RCD Espanyol absolutament en mans d’un inversor xinès i que cada temporada ha anat perdent abonats i massa social, i, a Segona divisió, únicament el FC Girona, a qui sempre he considerat una espècie de sucursal del 'Barçalonisme'.

És significativa la comparació amb l’altra gran ciutat d’Espanya i la seva zona metropolitana, o sigui, Madrid: a Primera divisió hi ha quatre clubs, el Real Madrid i l’Atlético de Madrid (que es disputen amb el FC Barcelona les grans competicions), però és que en un segon nivell hi ha el CD Leganés i el Getafe CF. Encara, a Segona divisió, hi trobem l’Alcorcón, el Fuenlabrada i el Rayo Vallecano. El FC Barcelona, amb la seva potència econòmica, la seva absoluta preeminència en els mitjans comunicatius públics i privats catalans, i la seva capacitat per obtenir adhesions polítiques (i, és obvi, també de populars), és un greu problema per a l’esport català, i no només per al futbol (com bé sabem els reusencs amants de l’hoquei, els badalonins del bàsquet i el granollerins de l’handbol, per exemple).

Era previsible que, tard o d’hora, l’aterratge al CF Reus d’un element de l’òrbita barcelonista i del 'lobby' econòmic sobiranista tindria males conseqüències, com ha quedat claríssim, i en ben pocs anys, que així ha estat. De la seva gestió, de la dels seus homes de palla i de la dels seus executius, no només han resultat perjudicades l’entitat i la ciutat, també els fons públics que hauran de pagar prestacions d’atur i indemnitzacions a una munió d’exempleats i, a més, un considerable nombre de proveïdors que difícilment cobraran les factures pendents.

Cantades ja les absoltes al CF Reus Deportiu, només queda recordar allò que canta Bruce Springsteen a 'Atlantic City': 'Well I guess everything dies, baby, that’s a fact. But maybe everything that dies someday comes back...'. Tot el que mor potser algun dia retornarà... Esperem que sigui ben aviat, gràcies a la llavor plantada per la Fundació de futbol base Reus (FBBR). Cal confiar que tindran ajuda de les institucions, de la pretesa societat civil reusenca i del màxim nombre de reusencs (juguin o no els seus fills i filles, o nets i netes, al futbol).

Ramon Salvat és membre de Federalistes d’Esquerra.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (6)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Josep Miquel  18 de Setembre de 2019

Ganxet de la veritat

Senyor Ganxet, vostè ja va començar despreciant el meu comentari, dient que no es perdi ni un sol minut a llegir-me, per tant, si no llegeix el que poso, com pot afirmar si dic o no la veritat? I per cert, escriure en majúscules és com cridar. I respecte a comprendre, jo ja fa anys que volto i no necessito cap mestre de la comprensió.

Ganxet  17 de Setembre de 2019

Per cert

per que entengui la frase:

Totes las idees opinions, notícies, etc. Etc., sempre ja TRES (3) opcoons , lleigi poc a poc LA SEVA OPINIÓ, la meva opinió i la
V E R I T A T.

Si encara no ho compren, algu li explicarà.

Josep Miquel  16 de Setembre de 2019

Ganxet de la veritat

Ja ho sabem senyor ganxet, qui no segueix les directrius d'Espanya, és un adoctrinat, supremacista, nazi... Almenys, disposo d emés educació que vostè i escolto, no que sigui per un minut, opinions contràries a les meves. I per cert, estaré adoctrinat, però almenys sé escriure correctament la paraula intel·ligent!

Ganxet  15 de Setembre de 2019

Ramon

ni cas no cal perdre ni un minut, amb les idees de persones com el Josep Miquel, estan tan adoctrinats que no veuen res mes, però com va dir una persona inteligent, sobre un idea, opinió, etc. etc. ya tres opcions u opinions a saber: la seva, la meva I la VERITAT, está clar que es difícil que això una MINORIA, arribi a entendreu però es el que ja, o sigui Ramon, no perdis ni un minut pensan si te raó.

Toca collons de Reus  15 de Setembre de 2019

LLEGA LA HORA...!!!

Sr. Salvat, Reus CF, se veía venir, en los últimos años un presidente chicharelo, o mejor dicho de paja, un dueño (accionista, llámele como quiera del procés), y unas autoridades que solo han ido a presumir al palco. Les importa un churro el pueblo, la gente, el país, el procés es una merienda de ne....., de la clase media y alta catalana, para encubrir su mala gestión, y el 3 % pa la buchaca. Solo es y son la clase de personas que se dedican a colocar a sus amiguetes con grandes sueldos (desiguldad social), para hacer lo que han hecho, llevarse el dinero público, el del contribuyente...

Josep Miquel  13 de Setembre de 2019

la culpa, sempre del mateix

Ja tardava algú que no casa amb el procés a culpar-ho tot al procés. Clar, el procés té culpa de tot des de que existeix l'univers, té culpa de la formació dels continents, de la desparacó dels dinosaures... va home va! Posats a culpar el sobiranisme, alguna cosa ha fet bé... evitar que gent de Federalistes d'esquerres no mana ni a Reus ni a la Ciutadella! Cansa aquest monotema de escrutar tot el que fa Catalunya i culpar-la de tot.