Diumenge, 19 d'Agost de 2018

El crèdit s'està esgotant

30 de Gener de 2018, per Xavier Guarque

Estem assistint a un enfrontament desigual. Per tant, aquest enfrontament requereix estratègies no escrites, no mostrables, que no es puguin encabir dintre de cap posterior i immediata mesura d'amenaça mediàtica o judicial, sinó en un context i concepte molt general i convencional.

Molts dels moviments que es veuen, principalment des d'abans, durant i després de l'1-O, malauradament, han de ser així. En aquestes data i fita, l'Estat ja va mostrar descaradament, i a la cara, per si encara no ho havia mostrat abans, del que pot i vol ser capaç per a defensar aquesta inqüestionable "unidad" d'Espanya.

És evident que anar de cara -que seria el més normal i que és el que sempre s'ha demanat, primer amb el President Mas i després amb el President Puigdemont- és inútil i una pèrdua de temps enfront d'un adversari que es limita a posar-ho tot davant els ens fiscals i judicials -que el seu dia ja va dotar de totes les atribucions perquè li poguessin fer aquesta feina- en lloc de, amb la mateixa intenció d'una sempre possible entesa, asseure's i parlar, i si cal, negociar i pactar.

Molts d’aquests moviments, per no dir tots, en tenir-se que fer mitjançant arts quasi bé màgiques, si més no molt imaginatives, poden fer la impressió que tot és fals, o fora de la llei, pot ser bàsicament perquè enlloc no està contemplat, o que mai s'hagin fet, o que s'hagin hagut de fer d'aquesta manera.

I tot perquè algú, amb tot el poder, nega i menysprea el que una part molt considerable de ciutadans demana i reivindica per totes les fórmules democràtiques i pacífiques possibles. Directament una independència. O, de forma molt majoritària, exigint un nou tracte, més just i més equitatiu, i sobretot de menys odis, menys rancúnies, i més normalitat, més comprensió, en la nostra relació.

Per molts altres motius, el crèdit s'està acabant, per tant, poca cosa podria perdre més si, abans que ja no ni quedi gens, fes la pedagogia necessària precisament en sentit contrari el que durant els darrers anys li ha donat aquest crèdit que, a més, seria el més ajustat a la veritat i realitat existent.

Potser, en un primer moment, perdria l'aplaudiment dels més exacerbats i intransigents, però, com a mínim, serviria per tornar les coses al seu lloc i, a partir de llavors, intentar enviar un missatge diferent després del qual no té ni oblit ni perdó.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Ganxet  31 de Gener de 2018

Efectivament

Agotat el poc crèdit que teníeu.

Reportatges