En un moment en què els drets d'imatge són sagrats i la protecció de dades ja és llei aplicada, -tot plegat, fins i tot un pèl exagerat- és quan més s'ha d'exigir rigorositat i universalitat en què la seva utilització, bucòlica i benintencionada, no sigui per incidir, influir, advertir, atemorir...
Alguns (per no dir tots) càrrecs públics el fan servir, sense cap mena d'escrúpol per reforçar un determinat missatge. Si el destinatari o la ciutadania veu una fotografia amb tres representants polítics, resulta que aquesta és millor que amb un o dos representants fotografiats.
Ara bé, si passat un temps, a un dels tres li interessa mostrar o enviar un altre tipus de missatge que, per determinats interessos del moment pot ser completament oposat al missatge de la fotografia dels tres, no es pot al·legar un sobtat canvi perquè el contingut de la foto és producte d’haver passat per allí casualment.
Hi ha un refrany castellà que sentencia: "Dime con quién andas, y te diré quién eres"... que es pot aplicar molt bé quan els aparellaments o companyies són per algun interès aliè al matrimoni, en què en la comunió ja intervenen tot un seguit de facetes adobades amb altres tipus de sentiments, si se'ls hi pot dir així.
Si l'anonimat i el dret a la intimitat han quedat totalment devaluats, bàsicament ha estat en part per la cessió voluntària d'aquests espais. O volent, o sense voler explícitament, estem exposats al món i poca cosa hi podem fer perquè qualsevol informació que necessitem o ens encurioseix, "permet" que se'ns colin a casa fins al menjador.
No rebem fins a l'extenuació trucades a tota hora per la guerra sense parar entre les companyies telefòniques? I quan demanem explicacions de com han aconseguit el nostre número ens diuen que és "aleatòriament"? En aquests casos no hi ha llei de protecció de dades?
O l'autèntica allau que patim de tota mena de notícies sense que ningú ens protegeixi del que només són "fake news", o missatges dirigits en algun sentit molt determinat i interessat... Tot i que, en aquest cas, tothom és ben lliure de triar què llegir, sentir i veure.
