Dissabte, 26 de Maig de 2018

El llop del Solsonès

01 de Febrer de 2018, per Ramon Salvat

Com  que m’ha quedat ben clar que escriure discrepant amb els partidaris de la 'República Catalana' pot comportar-me  rebre garrotades de tota mena, avui he decidit fer-ho sobre una bestiola molt mítica, anomenada llop (canis lupus), i  ho faig  amb tots el bons propòsits possibles.

Un savi del país, com ho fou l’Albert Manent –malauradament ja traspassat–,  va escriure un interessant llibre sobre aquest tema: 'El llop a Catalunya, memòria, llegenda i història' (Pagès Editors, 2004); i, ara, toca parlar de la rabiosa actualitat “llobuna” –permeteu-me la parauleta– que cal situar al molt independentista comarca del Solsonès.

Informen el mitjans de comunicació del país que aital bestiola ja fa força mesos que circula per aquelles terres i que són moltes i objectives les proves sobre la seva presència i la seva qualitat genètica. Sí, estimats lectors, ens trobem amb un autèntic llop, no pas un gos assilvestrat,  habitant les catalaníssimes muntanyes de les serres del Port del Comte i rodalies.

En un moment d’identitats hiperventilades com el que vivim, no sé si és gaire bo plantejar-se d’on redimonis ha sorgit aquest cànid, però em permeto l’atreviment de formular una conjectura al respecte, tot acceptant qualsevol crítica que  es formuli, anònima o no, per part d’algun possible lector.

Fa uns quants anys, en ser detectat un altre exemplar de llop a la Serra del Cadí, alguns especialistes en la matèria van  afirmar  que  era probable  que l’animalet fos procedent de les  regions muntanyenques de la Península Itàlica. 

Em sembla una hipòtesi difícil, ja que és molt llarg i perillós el viatge i, amb els meus minsos coneixements sobre la matèria, fruit de moltes lectures i de molta curiositat,  goso afirmar que, tant al Solsonès com a la serra del Cadí, els llops en qüestió no poden ser altra cosa que  uns exemplars viatgers, i sense gens de sentit identitari o patriòtic, de l’espècie ibèrica (canis lupus signatus), magnífic mamífer carnívor encara present a força zones de la Península Ibèrica.

Ho sento pels independentistes del Solsonès i pels aficionats a la natura animal també indepes, però per a un recalcitrant partidari de la unió, preferentment federal, dels pobles de l’estat, com qui això escriu, és un motiu molt satisfactori que els llops tinguin clar que estem  compartint un meravellós  territori que és la Península Ibèrica –políticament parlant: Espanya  i Portugal, avui per avui.

Llarga vida, doncs, al llop català, car sembla que malgrat tot encara  cal considerar català qui viu i treballa (en aquest cas, més ben dit, caça) a Catalunya.

I els ramaders del Solsonès, que no pateixin pels possibles danys; malgrat el que puguin afirmar els “Comitès de Defensa de la República”, tot i el famós article 155 i en Cristóbal Montoro,  alguna partida econòmica  es podrà  dedicar a  compensar  els perjudicis econòmics que el llop provoqui.

Ara bé, aquest import de ben segur que serà inferior al sou de la germana del gran entrenador patriota Pep Guardiola –que fa uns mesos que ens estalviem–, o al de la senyora Elsa Artadi, que en la seva actual condició de Diputada possiblement cobrarà una mica menys dels 82.210 euros a l’any –segons dades oficials de Transparència gencat– que li aportaven les seves funcions  com a càrrec de confiança de l’anterior Govern,  peculis percebuts inclús en període d’“intervenció” de la Generalitat, per cert.

Amb aquestes quantitats es podrien pagar moltes ovelletes consumides pel canis lupus signatus català. 

Ramon Salvat Guarque és soci de Federalistes d’Esquerres.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Miquel Simó  01 de Febrer de 2018

Que ve el llop...

Ets francament aburrit...per un moment em pensava que parlaries de fauna, però ja veig que no.
El proper article quan parlis dels ocells podries aprofitar per parlar del teu federalisme (13.8% de suport electoral)
Salut !!