El mal fet és immens

Algú es pensa que amb la sentència dictada s'enterra per sempre més el problema més important que té l'Estat?

Els jutges ara podran respirar alleugerits. Han resolt la seva feina. Però la feina que té pendent el govern de Madrid resta intacta, més enverinada si cal, i torna a l'escenari d'on mai havia de sortir. En seu parlamentària i en l’àmbit polític, on s'ha de resoldre, principalment del legislatiu anterior, el de Rajoy que, per droperia i sentit d'Estat ‘0’, va traspassar la patata calenta al poder fiscal i judicial per resoldre allò que no li pertoca.

A partir d'ara, la poc consistent democràcia espanyola es podrà gestionar amb normalitat, sabent que hi ha una bona meitat d'una part tan important i determinant per España, com és Catalunya, totalment desconnectada i en contra? Vuitanta-quatre anys després es repeteix la història. Llavors la condemna al president Companys i a sis dels seus consellers va ser per rebel·lió. Ara, la condemna al govern en ple, menys els que van marxar a l'exili, és per sedició. Això marca una diferència a l'hora d'aplicar condemnes, malgrat les mans i mànigues que s'han fet perquè el "delicte" fos exactament el mateix. No ho han aconseguit, però l'efecte d'injustícia és el mateix.

És la judicialització i condemna d'unes persones, electes, que van intentar complir el programa electoral presentat, sense cap mena d'impugnació prèvia ni posterior. I la presidenta del Parlament per complir amb el seu deure, que és donar la paraula a qui la demana. I a dos líders socials per haver conduït manifestacions multitudinàries, de més d'un milió de persones, sense haver "trencat cap plat". Això, que es veu i no s'entén a fora, no hi ha ningú a la resta d'Espanya que ho expressi públicament? A tothom a la resta d'Espanya li és indiferent aquest gran disbarat? Els molts ciutadans que manifesten la seva disconformitat poden sentir-se "agermanats" amb els que no diuen res? Això és "la unidad" d'Espanya, i així es defensa i es manté? No s'hauria de demanar i depurar responsabilitats a qui va donar peu a aquest gran disbarat? Pot ser que es quedi en  ells la seva culpa i mentida posterior en seu judicial?

El mal fet és immens i toca de mort la, ja de per si, feble relació entre Espanya i Catalunya. Mentre Madrid no distingeixi entre l’encaix i la submissió, el problema seguirà vigent, enquistat i obert a incrementar-se i agreujar-se més i més, i la imatge a l'exterior d'Espanya no queda com la què es vol vendre interiorment.