Mariano Rajoy menysprea Catalunya. Menysté el perill real que comporta per a la unitat de la seva Espanya l'anhel de llibertat de centenars de milers de catalans. Persisteix en l'error. Rajoy, aconsellat pels dos Jorges –el cortesà insidiós Moragas i l'integrista de la revelació Fernández Díaz–, es va creure que Artur Mas seria incapaç de definir una pregunta vàlida per a la consulta, que no n'hi hauria, de consulta, i que els partits i les entitats independentistes serien incapaços de fer pinya per convertir les eleccions del 27 de setembre en una prova realment plebiscitària.
No n'ha encertat ni una, el gran timoner constitucionalista. Hi va haver pregunta, hi va haver consulta i les pròximes eleccions seran plebiscitàries. Depèn dels catalans, i no pas del govern o les institucions de l'Estat, que acaben fent de llindar cap a la independència. Rajoy s'ho hauria de fer mirar. En lloc d'entendre que la roda roda de debò, continua voltat d'incrèduls o de superbs.
Aquest diumenge, per exemple, el seu ministre d'Afers Exteriors, l'expolicia bo ara carregat de munició, va afirmar que per frenar una declaració unilateral d'independència n'hi haurà prou amb un recurs davant del Tribunal Constitucional. José Manuel García-Margallo no sap què diu. Els catalans se'n foten, sense perdó, del Constitucional i les seves sentències. Mariano Rajoy l'ha clavada fins al mànec atenent les consideracions de Moragas i Fernández Díaz. Per persistir en l'error, ara pot fer cas del nou savi García-Margallo.
Vicent Sanchis és periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.
