Divendres, 29 de Març de 2024

El Mercadal i els seus números

07 de Febrer de 2020, per Fito Luri

De ben petits els reusencs ens hi perdem, pels números del Mercadal. Busquem la pedra que indica l'inici de la Tronada i també busquem els fòssils que, segons diuen, van captivar l'arquitecte Gaudí, les formes de les pedres, la textura, i el color. De ben menuts ens deixem portar per les llegendes de la plaça. Que si l'origen de la guerra de tomàquets, posem per cas, era una disputa entre les parades del mercat al bell mig de la plaça, enciam amunt, patata avall. Tantes i tantes històries guarda el temps al nucli antic de la ciutat, que un historiador local ens faria badar durant una bona estona abduïts per les seves paraules, i no pas jo, que em guio per converses de cafè tot prenent el risc de mostrar la ignorància sobre la matèria.

Però just avui, en una d'aquestes converses de cafè, ha sortit en quin moment ens trobem, a la ciutat. Com a mínim, la percepció que la majoria de tertulians teníem és que sembla que una mena d'apatia ens està començant a envair. De fet, Reus està entrant en una dinàmica que no fa gaire per nosaltres. I és que l'anhel de ser una ciutat 'top', i això no ve d'ara, ens està bloquejant l'essència genuïna, aquella a la qual no li calen guarniments ni mascares de cartró. Ja ho sabem, que aquest tipus de màscares se solen deformar, trencar per la part de la goma, i estripar per sobre del nas. En definitiva, que no funcionen.

Però clar, que la ciutat sigui allò que desitgem ha de començar per nosaltres mateixos. Que tanquin un mercat municipal sap greu, sí, però quants de nosaltres, som usuaris dels mercats municipals? Quantes persones fan totes les compres a Reus, des de la roba, passant per la tecnologia, el menjar, mobles, o fins i tot instruments de música? Som immersos en una època en què el poder de les xarxes socials és incontestable, i els comerços no poden competir amb segons quines ofertes d'Internet.

I nosaltres, per estalviar-nos quatre euros, acabem espiant el missatger d'Amazon per saber si ja és a prop de la nostra porta. Sí, sap greu que la ciutat (tot i que jo sóc més dir-ne poble gran) estigui en hores baixes. Perquè nosaltres, les persones que hi vivim, ho fem com si poc importés segons què; i en canvi importa, i molt. Podem recriminar segons què, als polítics reusencs. Jo ho faig, de vegades. Detesto que Reus estigui ple de merda. També és cert que qui embruta som les persones, i ja us dic ara que embruten persones de tota classe social i diverses, no només segons qui.

Les excuses no hi van pas, amb el fet identitari dels ganxets. Els nostres avantpassats no estaven per romanços, agafaven el toro per les banyes i s'hi posaven amb detractors i admiradors. Si volem un Reus amb uns trets diferencials i genuïns, tothom hi ha de posar de la seva banda: els representats polítics del consistori, els propietaris dels locals, els comerciants i com no, xecs, les persones que hi vivim. Totes, de la primera a l'última. Si els números del Mercadal no els ha esborrat el temps, no els esborrem nosaltres, no siguem brètols.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics