Cookie control
Divendres, 20 de Setembre de 2019

El mèrit de la literatura infantil

15 d'Abril de 2016, per Fina Masdéu

Aquests dies que voregen la diada de sant Jordi, les presentacions de llibres –de qualsevol gènere i mena– esdevenen un fet habitual, tant, que de vegades s’encavalquen les unes amb les altres –cosa que, mirada des del vessant optimista, hem d’interpretar com un clar símptoma de bona salut literària.

Dedicaré aquest espai, però, exclusivament a la literatura infantil i, més en concret, a la que té vinculació amb Reus, ja sigui per autoria o per contextualització –personatges i espai local–, amb la voluntat d’aportar el meu granet de sorra al foment de la biblioteca personal de la nostra canalla –em ve de gust emprar aquest terme tan propi per fer referència al col·lectiu de xiquets i xiquetes. Així, furgant en la memòria per proposar alguns títols que podrien anar ocupant una lleixa d’aquesta biblioteca, se m’acut –perquè en vaig llegir fa poc la crònica de la presentació– el que enceta la sèrie de “Les aventures d’en Peret Ganxet”: La desaparició de l’estàtua –de C. Bigorra i M. J. Salvadó, amb il·lustracions de Marc Díez–; després, em ve al cap La draga sense escates –de Lena Paüls, il·lustrat per Àgata Gil–, que la setmana entrant serà objecte d’un club de lectura; un altre títol: El senyor No –d’Antònia Farré, i dibuixos d’Agustí Farré, una emocionant història en què els elements festius de la ciutat es revolten i planten cara a un intransigent i dèspota governant. I encara tres més: La Pe i en Cordi al Centre de Lectura –de J. Agràs, amb dibuixos d’alumnes de l’Escola de dansa i de la Secció d’art d’aquesta entitat–, Peti, el petard –de Mònica Mariné, que n’és també la il·lustradora–, i En cap cap cap –d’Antoni Ballester, amb dibuixos de Guillem Duran.

Tanmateix, no vull tancar aquesta exigua llista sense fer abans esment d’un conte que vaig tenir la satisfacció de presentar a la Biblioteca Xavier Amorós pels volts del passat Nadal: L’àngel de la son, de Fina Grau –il·lustrat per Alba Domingo. El relat, que es desgrana seguint les característiques de les rondalles de la literatura popular –la introducció amb “una vegada hi havia un nen...”, la cerca d’un element o d’una paraula màgica que ha de solucionar un problema, la presència d’ajudants i informants... –, avança amb frases senzilles, que diuen allò que han de dir alhora que també van afegint un vocabulari enriquidor. A més, L’àngel de la son, ens traça en quatre pinzellades un recorregut pel paisatge muntanyenc amb què els reusencs estem ben avesats: de Reus a Siurana, a l’ermita de Sant Joan del Codolar, a Santa Anna... amb una tendresa i un atractiu indiscutibles.

I ara, la justificació del títol de l’articlet: el mèrit de la literatura infantil, del qual remarco la paraula mèrit, perquè, si escriure bé –qualitativament parlant– no és fàcil, encara ho és menys, de fàcil, escriure contes per a infants. Cal una sensibilitat especial. I una cerca del vocabulari adient, de l’enfocament del tema, de la disposició de la trama. Perquè els nens, prou que ho demostren, tenen molt clar què els agrada i què no.

Finalment, convido l’amable lector que hagi arribat fins aquí a ampliar amb el seu comentari la llista de títols que, per motius obvis, no podia ser de cap manera exhaustiva.

Bon sant Jordi a tothom i bones lectures!

Fina Masdéu és filòloga i coordinadora de Reusenques de Lletres.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics