Aquest dilluns, desenes de milers de catalans (entre ells tot el govern en pes, centenars de càrrecs públics i el germà d'Enric Millo) van sortir al carrer en defensa de la causa (i en aquest cas la causa és la democràcia) i al cap de res la gran reacció espanyola va ser la de fer sortir el ministre de Justícia, Rafael Catalá (que de català només en té el cognom), per dir-nos que el que passava a Barcelona era un “numerito impropio de una democracia”. “Manda güevos”, que diria Federico Trillo en el seu millor moment (això és, abans de l'accident del Iak-42 i del seu paperàs). Manda güevos perquè si això és el que conclou un ministre quan surten al carrer centenars de milers dels seus ciutadans (els recordo que formalment encara som espanyols) és que ja està tot dit.
'Manda güevos' que entenguin que milers de catalans munten un “numeret impropi d'una democràcia” i que ells no facin cap reflexió sobre si fer asseure algú al banc dels acusats per haver posat urnes per deixar que els ciutadans s'expressin no és, justament, més impropi d'una democràcia que no pas el numeret d'ahir. Catalá (el ministre que, de català, hi insisteixo, només té el cognom) ens diu que hem muntat un numeret i jo em pregunto si el numeret no fa temps que l'estan muntant ells. O no era un numeret allò que va fer el PP el 2006 recollint firmes per tot Espanya contra l'Estatut de Catalunya? O no va ser un numeret fer sortir el fiscal general de l'Estat a ordenar l'obertura d'una causa pel 9-N quan no feia res que tots els fiscals catalans, per unanimitat, consideraven que no hi havia cas?
No serà, Catalá (ministre Catalá, vull dir), que el numeret l'han muntat vostès perquè aquell 9-N el govern del PP va quedar amb un pam de nas i el TC va optar per callar?... Dir als milers de catalans que el que van fer ahir és un numeret és, senyor Catalá, un insult, un menyspreu. I per menysprear-nos, no pateixi que aquí amb l'Albiol ja fem. Vostè i els seus el que haurien de fer és preocupar-se per la situació, per com hem arribat fins aquí, i no pas insultar-nos i sortir, com va fer ahir de nou, amb la cançoneta enfadosa de l'article 155.
