El Picarany

20 de Març de 2017, per Antoni Veciana

L'Amàlia Ferrater era germana dels poetes Gabriel i Joan. L'Amàlia explicava que a vegades s'estava en silenci escoltant les converses intel·ligentíssimes dels seus germans, moltes vegades sobre literatura, moltes vegades al mas que tenien al Picarany.

El Picarany era un paradís pels Ferrater, de fet, el Picarany és un paradís encara ara, tot i que el ciment el retalla i escapça cada vegada més.

L'Amàlia explica que s'asseien entre els pins a veure sortir el sol, no sé si la perspectiva des d'on ho feien els permetia veure'l sortir de la mar. No parlava de la posta, la carena del Marge de les Dues Cares no els deixava guaitar l'hemorràgia de colors de quan te la mires des de dalt d'aquesta elevació. Quan el sol s'amaga entre el coll d'Alforja i la Serra de l'Argentera, les muntanyes immediates, els Rocanys i la Mussara, semblen els pilars del paradís perdut. El paradís que també van perdre els Ferrater quan, colats pels deutes, van haver de malvendre el mas. El Gabriel no va tornar mai a Reus, ni a Almoster, ni a les pendents pinedes del Picarany. La Guerra Civil Espanyola va comportar una altra conseqüència poc explicada, que va ser la substitució de la burgesia tradicional per estraperlistes i afectes al règim. Dobles víctimes del conflicte, els Ferrater en van ser uns, com la majoria del país. El Gabriel no va tornar a Picarany; el Joan no ho sé, ens hi hem fixat massa poc en el Joan; però l'Amàlia sí, hi va tornar uns dies abans de morir. Gabriel Ferrater va morir cansat, l'Esther Tusquets diu que va morir sense cap ajuda, amb deutes i sense una feina fixa, malgrat que tothom el lloés el dia del seu funeral. Els apunts de les poques classes universitàries que va fer, unes simples substitucions, han quedat com un monument de la teoria de la literatura. Amb una espenta potser ara tindríem una gramàtica generativa seva, o les traduccions de Shakespeare, però res. Si no ets nyerro o cadell, no tens ajuda de cap banda.

Després de visitar el Picarany, l'Amàlia no va morir d'una manera elegant com ella va definir les morts prematures de tots els seus familiars. Per elegant, volia dir que la voluntat s'avancés a la biologia en el termini, i així estalviar-se patiments superflus. El Picarany va ser encendrat amb les restes de l'Amàlia; allà on s'asseien a veure sortir el sol.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

Escriviu el vostre comentari

Regles de participació

Aquest servei es planteja com un espai obert en el qual s'expressen lliurement les opinions de les persones que visiten el web, i no s'ha d'utilitzar per fer desmentits, desinformar o atacar a tercers. Si us cal enviar una correcció per a una notícia, podeu utilitzar el formulari per enviar informació d'interès periodístic. A Reus digital entenem que els lectors d'aquest mitjà són persones respectuoses, amb capacitat per comentar sense necessitat de fer crítica destructiva, provocar o atemptar contra l'honor de les persones. En qualsevol cas, si algun comentari es considera fora de lloc, s'esborrarà. Reusdigital.cat no es fa responsable de les opinions dels comentaristes. Que aquest servei de comentaris es mantingui actiu depèn de les persones que l'utilitzen. Reusdigital.cat es reserva el dret d'emprendre accions legals contra les persones que emetin comentaris injuriosos, que ofenguin la imatge i l'honor de les persones o ataquin l'ordenament jurídic.