Dimarts, 17 de Juliol de 2018

El ple de la vergonya

El dia 28 de desembre es va celebrar l’últim ple de l’any a l’Ajuntament de Reus. Quan un ple comença amb la rebuda entre aplaudiments per part del públic assistent a dos regidors que han estat detinguts per desobeir un jutge, i l’alcalde, en comptes de fer valdre la neutralitat institucional del seu càrrec, s’hi mostra complaent, ja sospites del caire que tindrà la sessió. Quan els assistents tracten com a herois dues persones que s’han negat a declarar davant d’un jutge, ja sospites que no hi haurà normalitat en la sessió. I encara més quan la moció estrella és posar un nom partidista a un parc de nova creació: '1 d’octubre'.

Però el que no podíem sospitar encara era el grau de partidisme amb què es comportaria el nostre primer edil. Va ser durant el discurs de la regidora de Ciutadans Pepa Labrador, en resposta a la moció del 'Parc de l’1 d’octubre' quan el grau d’intimidació al qual va ser sotmesa pel públic va assolir límits tan vergonyosos que no haurien de ser tolerats a un ple municipal. No content amb no tallar de soca-rel els crits i els insults amb què va ser contínuament interrompuda, es va permetre recomanar-li que rebaixés el to o que intentés no exaltar els ànims. I renyar-la en repetides ocasions, una actitud molt diferent de la que va mantenir amb els qui l’impedien parlar.

Els arguments de Ciutadans estaven molt clars. Ja que la moció, presentada per la CUP i ERC però redactada pel CDR de Reus, era tota ella un relat victimista, parcial i tergiversat del que va succeir aquell dia a la nostra ciutat, nosaltres vam intentar mantenir, com sempre, el nostre compromís amb el principi de realitat i vam explicar com vam viure aquell dia els qui no vam participar al frau del referèndum, aquella majoria que vam quedar-nos a casa, presos de sentiments com la humiliació o la frustració per la deixadesa de funcions dels Mossos. O com vam viure amb tristesa com es van ocupar les escoles de tots per convertir-les en lloc de conflicte i en escenari d’una il·legalitat, com es van utilitzar les nostres dades personals de forma il·legal, com hi va haver enfrontaments entre les forces de seguretat de l’Estat.

Els vam recordar que a Reus no hi va haver cap tipus de violència policial i que la que lamentablement va haver-hi a Catalunya no va ser res més que “l’obligada violència legítima de l’Estat” (Artur Mas dixit) contra la resistència pacífica que un caporal dels Mossos havia qualificat de “violència passiva”, justificant diverses de les actuacions dels mateixos Mossos saldades amb nombrosos ferits.

Per últim, el nostre missatge va ser que, ja que va ser un dia dramàtic per a tots, no s’havia de tirar sal a una ferida que impedeixi encara més la reconciliació entre dues parts de Catalunya a les que aquest maleït 'procés' ha enfrontat. Tots sabem que la independència no és una realitat, encara que alguns creguin viure en una República i els partits separatistes s’hagin dedicat a fer promeses impossibles. A Cs sabem que els 7,5 milions de catalans hem de seguir vivint junts. Fem-ho possible. Aquest discurs és el que va ser contínuament escridassat i interromput. Per contra, les respostes populistes dels partits separatistes, especialment les que suposaven atacs directes al PP o a Ciutadans, eren sorollosament aplaudides i ovacionades sense que l’alcalde es dignés a reprendre els seus autors.

Però la cirereta del pastís va arribar al final, quan després d’una pregunta que jo mateix li vaig formular al senyor Pellicer sobre fins quan pensava seguir posant llaços grocs i símbols partidistes al balcó de l’Ajuntament i permetent que pancartes i cartells de contingut polític a balcons i façanes estiguin vulnerant l’ordenança de civisme, la seva resposta va ser un míting. Ens va dir covards i miserables per haver-lo denunciat pel manifest en el qual s’exigia l’expulsió dels policies de l’Hotel Gaudí. Va menysprear la meitat de votants que el 21D, a Reus, van votar els partits constitucionalistes. I va acabar dient que ell permetria els llaços grocs mentre nosaltres continuéssim denunciant-los.

Una magnífica manera de donar-li la volta al raonament, una magnífica manera de demostrar, per si no era ja evident, que el nostre alcalde, s’ha convertit en mig-alcalde, com a partir d’ara haurem d’anomenar-lo. Que ningú s’enganyi. Poden venir als Plens a intimidar-nos. Però no ho aconseguiran. No ens callaran. Seguirem denunciant les il·legalitats i les mentides, seguirem dient el que pensem. Li ho devem a moltíssima gent. Concretament a 18.405 reusencs.

Juan Carlos Sánchez és el portaveu del grup municipal de C's a l'Ajuntament de Reus.

 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (14)

Comentaris

Ganxet  16 de Gener de 2018

Sr. Moderador

Quin criteri segueix per censurar comentaris?

Ganxet  16 de Gener de 2018

I

Tu burrotallenc, que has fumat?

Botarellenc  14 de Gener de 2018

Ganxet, vas pet?

Almenys miro d'argumentar, cosa que pel que veig més enllà de l'evangeli i el fuigdemont... tu res de res. I de fugit res. Per alguna cosa la justícia espanyola va retirar l'euroordre. O això també s'ho inventa tv3?

Ganxet  14 de Gener de 2018

Joan Anton

l article, va ser publicat al Diari de Tarragona, fa bastants dies, altre cosa es cuan el publiqui aquest mitja.

Ganxet  14 de Gener de 2018

Dons

Botarellenc, l evangeli del dia segons Fuigdemont, Amén.

Botarellenc  14 de Gener de 2018

Més arguments

A l'equilibrista en qüestió li diria que als republicans ens en sobren, de motius i arguments per voler construir un país nou, sense l'Estat. El principal, que ens lliuraríem del PP. La societat està dividida? Sí. Com sempre. Però no pas fracturada. Quan el senyor Sánchez o el senyor Domènech diuen que s'ha de recuperar la convivència, cal matisar que la seva idea de convivència passa perquè altres callin o renunciïn a dur a terme el seu projecte polític. Que el país està pitjor que mai, dius? Potser el trist 155 hi ha tingut quelcom a veure. Mira't el veí, però. Sense un duro per pagar pensions, amb el partit més corrupte d'Europa al govern, amb un imam implicat als atemptats de BCN i Cambrils a sou al CNI i amb nul·la separació de poders. La republicana potser és una realitat virtual, però la constitucional és una realitat NEGRA. Jo m'estimo més treballar per fer de la virtual un projecte tangible. Convidat quedes, si t'hi vols sumar.

J.A.C.O.  13 de Gener de 2018

Prou d'anònims!

Cadascú parla ,ara, segons quins, de qualsevol cosa que serveixi per maltractar les idees. Trobo una manca d'idees i propostes que puguin aportar quelcom! I, si us plau, res d'anònims i a donar la cara i el do de pit!

Xavier Guarque  13 de Gener de 2018

Faltava aquesta versió

Gràcies !. Per fi un relat "exacte" i "precís" de com va anar el dia 1-O... Llàstima què, com els antics llibres de text, només sigui una meitat dels veritables fets, I, una altra cosa: Tots sabem que tots els catalans hem de conviure junts, i és com sempre ha estat, fins el moment en que "algú" o "alguns" s'han dedicat a crear problemes on mai n'hi havia hagut i a radicalitzar dues maneres, les dues legítimes i perfectament compatibles, fins ara, de conviure a Catalunya.

Equilibrista   13 de Gener de 2018

Prou!

Si li treus a un indepe l'argument de les òsties de l'1-O, què els queda? Si els mossos haguessin fet el cap de setmana el que haurien d'haver fet , què els quedaria?I que consti que no he avalat ni avalaré mai la violència. Aquest poble no es mereix les òsties que ha rebut, però tampoc continuar instal.lat en la comèdia de Falset que ha estat l'anomenat PROCÉS. Procés en què han participat 2 milions de persones en pla lemming...tots cap al precipici, sense esperit crític...amb l'esperit "Donde va Vicente?...donde va la gente..."No queda avui ni un sol argument per continuar vivint una realitat virtual, mentre el país cada dia va pitjor en tots els àmbits. Jo no vull passar a la història , vull ser el protagonista de la meva petita història personal.I el sense sentit dels nacionalismes extrems en què s'ha ubicat Catalunya només ens porta a la destrucció. No es construirà un país amb un poble dividit i aquesta és la dura i cruel realitat en què estem vivint.
Pau i seny, amics. I bon any a tothom.

J.A.C.O.  12 de Gener de 2018

Flors d'un dia!

No hi haurà res que perduri! Sembla que el més important, en lloc de construir, és cobrar els sous. Penseu, si us plau, en la resta de persones que sobreviuen, malgrat que els ignoreu!

Reportatges