Dilluns, 19 de Juny de 2017

El President, el FC Girona i la República Catalana

12 de Juny de 2017, per Ramon Salvat

Carles Puigdemont i Casamajó, 9è president de la Generalitat de Catalunya (si us plau, deixem de banda els antics nobles i altres membres de casa bona que  varen exercir un càrrec  de poder no democràtic, dels que hi havia abans de la Il·lustració), és un tipus ben particular.

I no ho dic per aquesta pinta de viatjant de comerç de l’era digital que ostenta –amb tot el meu respecte per dita activitat, en cas que existeixi–, sinó més aviat perquè és tot un exemple de polític capaç de vendre un dia sí i un altre també, i amb aquella alegria, productes ben diferents.

M’explico: just el dia abans de l’enèsima proclamació històrica en l’enèsim dia històric que vivim des de 2009 cap aquí, l’exbatlle de Girona, ara Molt Honorable, va participar en un acte per celebrar l’ascens de l’equip de futbol de la seva ciutat a la lliga de futbol coneguda per Liga Santander, patrocinada per la senyora Patricia Botin; una lliga, doncs, que es juga a Espanya, o, si ho preferiu, a l’Estat espanyol.

L’home en qüestió es mostrava d’allò més  cofoi i de ben segur que no podria evitar unes ganes enormes de trobar-se ja a la llotja de l’estadi de Montilivi compartint amb els dirigents guardiolans d’aquest club gironí el dia de la visita del personatge titular del “pufo” Castor que ens va deixar, davant de les nostres costes al sud del  Delta de l’Ebre, una econòmica, útil i preciosa construcció: em refereixo al President del Real Florentino CF, dotze vegades campió d’Europa.

M’agradaria que els militants i/o membres de les forces de xoc de l’Assemblea Nacional Catalana, d’Òmniun Cultural, dels diversos Pactes pel drets a decidir i, també, per descomptat, les nostres “revolucionàries” cupaires em fessin rectificar del meu error de pensar que és una absoluta incoherència voler assolir l’estat independent en forma de república –tema sobre el qual, segons diu l’esmentat Puigdemont, se’ns preguntarà el proper 1 d’octubre– i jugar, a partir de finals del proper mes d’agost, la Liga Botín.

Aprofitaré l’ocasió per dir que això d’esser federalista té, entre moltes altres coses, una qualitat bàsica, que és la de la coherència a desitjar que el club de la meva ciutat, el CF Reus (Deportiu?) assoleixi l’any vinent la primera divisió, si les virolles del senyor Olivé ho permeten i si tenim prou sort en els fitxatges i la temporada. 

El federalistes, ja ho saben vostès, no volem estats nous ni que ens ho facin més dolcet i tendre amb això de la República; però si a més som federalistes futbolers  no volem lligues de futbol d’un nivell escarransit com la de Dinamarca, per exemple.

Ramon Salvat Guarque és soci de Federalistes d’Esquerra.

 

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)

Comentaris

josep risueño granda  19 de Juny de 2017

perfectament entès Salvat

Els presents i futurs moviments ens ho faran veure...Hauría de pagar els danys, qui més culpa hagi aportat.

Salutacions Ramon.

Ramon Salvat - Reus  19 de Juny de 2017

Ja tinc resposta. Josep

Estimat Josep: sembla esser que el gran president Puigdemont ja ha deixat clar que, ens separàrem -diu-, però per això del futbol no pas. És a dir, serem encara una “miqueta” espanyols per les coses que ens interessen, com les lligues, i gents ni mica, per les que no, com per la solidaritat interterritorial (Espanya ens roba, ja saps, concretament aquells 16000 milions d’euros no se si a l’any, al mes o cada dia). No t’estranyi que hi posi conya......

josep risueño granda  16 de Juny de 2017

Ramón Salvat home!!!

La coherència econòmica d'un futur País Independent tindria tics evidents de coexistència amb la LLiga de l'Estat Espanyol. Si volen canviar l'Estat i fer-lo Estat Català, et creus que el Senyor Puigdemont pensarà diferent?

L'escrit és divertit... però la realitat deix entreveure que la Independència encara que sigui amb una República i un Estat Català, algunes coses no seran com haurien de èsser. Amb moltes republiqies el capitalisme fa de les seves i els seus mandataris tenen la ideologia amb un calaix fa molts anys.

Reportatges