Cookie control
Dimarts, 17 de Setembre de 2019

El Priorat: paisatge amb lletres

20 d'Abril de 2016, per Biel Ferrer

És quan tornen els falciots que t'adones que els enyoraves, piula l'escriptora, llibretera i periodista @ncadenes des de València. I doncs sí: ara que pels nostres cels ja tornen a xisclar aquests menuts moixons esverats per la primavera vera és quan redescobrim certes coses potser a l'abast del nostre esguard i sobre les quals no havíem parat prou esment. Com és ara el nostre rerepaís immediat, la nostra comarca veïna, el nostre recer proper farcit de corbes sinuoses per les noves carreteres secundàries i pels vells turons cepats. I que retrobem a dos llibres que no són pasnovetats editorials d'enguany i, tanmateix, de publicació relativament recent: dos títols breus de dir, Malanyet (Barcelona: Edicions de 1982, 2013 https://edicions1984.wordpress.com/2013/09/27/malanyet-de-pere-audi/), de Pere Audí, i Marges (Barcelona - L'Espluga de Francolí: Editorial Barcino, 2013 http://bloc.elsamicsdelsclassics.cat/roger-vila-marges-editorial-barcino-2013/), de Roger Vilà, i, nogensmenys, de lectura pregona, ben arrelats a la llicorella de la contrada.

Malanyet, que actua com a sinècdoque de tota la vila i de tota la comarca, és el nom d'un barri de la capital, Falset: de fet, n'és el més humil de tots, si més no al principi del segle XX. I d'això parla la novel·la d'Audí: de les grandeses de la gent pobra i de les misèries de la gent rica d'aleshores. I a l'inrevés, que pertot arreu hi ha de tot. Audí sap molt bé de què parla i es nota en tot el relat. En sap un niu, del context en què es mouen els seus sòlids personatges, perquè n'ha investigat els ets i uts com a historiador: Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1920-1923) es diu el seu assaig previ sobre l'època. I, tanmateix, a la novel·la no s'hi fan pas feixugues les referències historiogràfiques per tal com estan sàviament integrades al discurs narratiu, com succeeix en el doble enterrament (fallit) del Camil, sindicalista anarquista però de mare devota... i vet aquí el conflicte entre els menjaciris i els menjacapellans. D'altra banda, l'obra conté recursos retòrics ben triats com la ironia o el discurs indirecte lliure: "... com que la noia tenia algunes amistats perilloses i aquells dies la policia detenia tant els possibles perillosos com les seves amistats, el pare la facturà cap a Cornudella, que els aires del Montsant t'aniran molt bé". El relat és local, sí: com al Macondo de Gabo o a la Mequinensa de Moncada. Però no és localista ni costumista. És prou universal gràcies als sentiments i idees que s'hi troben i està ben connectat amb el món: fins i tot hi apareixen els sis volums de l'edició original de 1798 de Juliette, una de les novel·les més escandaloses del marquès de Sade, molt ben il·lustrades, per cert. Talment les treballadores del Mas de les Pomeres, les senyoretes de moral de poma. I, sobretot, no passin de llarg del capítol intitulat "Neus": hi aprendran com funciona de veres una assemblea! Malanyet, el vam presentar a Reus el dia 2 d'octubre de 2015 al Bravium Teatre, amb la presència de l'autor i un bon vi de la terra.

Marges també és opera prima de ficció: la de Roger Vilà Padró. I parla d'un temps ben present i d'un personatge, el Menna, que va al Priorat a cloure un dol i a retrobar-se amb ell mateix i tal vegada amb algú que li ofereixi una segona oportunitat, un bri d'esperança. Pretén fer vida eremítica (o cartoixana) a la casa rural que lloga durant l'estiu, un mas de Margalef restaurat i habilitat, amb sense aconseguir-ho del tot. Mentrestant, camina pel Montsant (un índex onomàstic o si més no toponímic no hi hauria estat sobrer: les ermites de Sant Antoni o de Sant Bartomeu de Fraguerau...), llegeix (Cesare Pavese, L'ofici de viure, entre d'altres clàssics) i, sobretot, estudia i fotografia els marges de pedra seca: "Tot el Priorat és ple de costers escrits, travessats per aquestes línies cal·ligràfiques on les lletres han estat substituïdes per un traç ferm i segur de rocs; saber-hi llegir el que ens han volgut dir, el que hi han deixat gravat, és arribar al moll de l'os del territori, comprendre com eren els qui hi van treballar en altres èpoques". El lector intel·ligent i sensible hi sabrà valorar el ritme pausat i el caràcter reflexiu de l'obra, en què el recurs retòric de la fal·làcia patètica (un diàleg fructífer entre el món interior del protagonista i el món exterior del paisatge prioratí) hi és present per molts motius: "Ah, saber posar la pedra en el marge! Aconseguir la concreció i la bellesa, tot alhora, sense haver de renunciar ni a l'una ni a l'altra". En parlarem, amb l'autor, a Reus, el dia 28 d'abril de 2016 al Bravium Teatre, a partir de les 8 del vespre, al Club de Lectura en Català, coorganitzat amb Òmnium Baix Camp, amb entrada gratuïta i d'assistència oberta a tota mena de lectors adults llegits. Qui hi durà, per cert, les delicioses "ensiginades", de sagí, de "Margalep"?

Vostès mateixos podran trobar-hi diferències i coincidències entre ambdues obres si aquesta ressenya breu ha aconseguit d'engrescar-los a llegir-les. Quant a les divergències, potser podríem apuntar-hi l'època i el caire una mica més social i coral de Malanyet i el to més íntim i personal de Marges. I de convergències, podríem esmentar que ni l'un autor, Pere Audí (Tortosa, 1956), ni l'altre, Roger Vilà (Sentmenat, 1968), no hi són nascuts, a la comarca, però el primer hi ha arrelat i el segon hi té arrels. També l'any de publicació dels dos textos: bona anyada, la del 2013, doncs. I, per damunt de tot, la geografia humana i física del Priorat que hi hem retrobat, amb les seves tensions i perills, locus amoenus i ubi sunt, i que enyoràvem sense ser-ne gaire conscients: per això caldrà afegir a la nostra geografia literària (vegeu www.espaisescrits.cat, www.mapaliterari.cat i www.endrets.cat) aquestes dues noves i reeixides referències. Car des d'ara els topants han quedat tocats per la ficció, per la creació, i nosaltres, lectors, ja no ens en podrem ni ens en voldrem desempallegar. Regalin-se'ls per aquest Sant Jordi, facin-ne el tast i assaboreixin-los: són un Montsant i un Priorat. Bons de debò.

Biel Ferrer Puig és filòleg.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics