Dijous, 25 d'Abril de 2024
Encara que fos esquimal seguiria amb entusiasme el procés sobiranista de Catalunya perquè, més enllà de l’aspecte sentimental, em sembla un bon exemple per il·lustrar el canvi d’època global en què potser estem immersos tots plegats.
Així doncs, el fet que es tracti d’un procés social em sembla significatiu. Entre tots estem construint quelcom de nou. Bona part de la societat catalana unida amb l’objectiu comú de portar a terme un canvi en una direcció definida: la independència del país.
Un procés perseverant en què participa gent molt diversa de tot el territori amb diferents edats, classes socials, gènere, professions, procedències, idees, nivell cultural, llengua materna, etc. Caracteritzat per la individualitat de missatges i d'adhesions, la diversitat de formes d'expressió, l'horitzontalitat i el debat. Independentistes de tota la vida conviuen ara amb nous independentistes.
En aquest sentit, també cal remarcar aquest caràcter assembleari, democràtic i participatiu del procés. Hi ha moltes persones que hi treballen de forma voluntària i altruista. Es tracta d’un moviment que acull una sensibilitat creixent de participació més enllà de les institucions i dels partits i fa que la política torni a interessar, a formar part del debat quotidià. El clam per la unitat en l’acte central conjunt de l’ANC i Òmnium pel 9-N és un bon exemple de l'exercici d'aquest apoderament de la ciutadania.
Les expectatives de participació de la gent són ara més grans perquè vivim i experimentem la immediatesa i una interacció directa quan fem servir les xarxes socials. Els canvis tecnològics permeten generar cassolades contra decisions del Tribunal Constitucional considerades injustes i altres accions de protesta a les velles i noves places de la democràcia.
És una altra forma de relacionar-nos, de viure i d’entendre la política, en què el factor emocional és més present que mai. Per això, ara lliurar-nos d’un Estat que no ens estima i ens maltracta qüestionant les lleis i quedant-se amb els impostos que generem amb el nostre esforç mou milers de voluntaris i milions de participants. La presència de famílies, amb infants i gent molt gran, votant i a les manifestacions; els crits emotius d’independència cada cop més freqüents en actes públics, i l’abraçada d’Artur Mas amb David Fernàndez el 9N il·lustren molt bé aquest caràcter emotiu del procés.
El fet que el procés estigui liderat per dues dones en la maduresa, Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, també és un fet destacable, ja que trenca els estereotips dels lideratges revolucionaris a càrrec d’homes joves o d’un únic home. Així, doncs, el procés català gaudeix d’un doble lideratge femení marcat per valors com el diàleg i el seny.
Aquests valors fan que el procés sigui un moviment pacífic. Un repte difícil amb milions de persones mobilitzades i el continu desafiament del Govern espanyol, els representants del qual sovint ha semblat que desitjaven que es produïssin esclats violents. Unes mobilitzacions, seguides amb interès per la premsa internacional, que han estat les més multitudinàries de la història de Catalunya i de les més grans d'Europa: la Via Catalana cap a la Independència del 2013, la V a Barcelona de la Diada d’enguany i el referèndum del 9N, entre altres.
Pel que fa al futur, tot i la diversitat d'idees dels participants en el procés, sembla que tothom està d’acord que el nou país haurà de ser una república amb institucions regides pel principi de la transparència i, en aquest sentit, la corrupció està sent criticada públicament.
Si aquests són els valors que caracteritzen el procés sobiranista, els que regeixen el comportament del Govern espanyol serien si fa no fa els contraris. No obstant aquesta oposició continuada, la voluntat de replantejar el marc institucional en què s’estableixen les relacions Catalunya-Espanya i les bases de legitimació d'un sistema polític que pertany a un altre temps té un profund arrelament popular. Catalunya s’ha traçat un nou horitzó que aglutina persones, fa pinya, cohesiona i genera iniciatives de la societat civil per aconseguir cridar l’atenció internacional, crear opinió pública i decidir quin tipus de marc polític i jurídic volem.
Ara només cal esperar que els partits polítics catalanistes deixin de banda el sectarisme de les velles estructures de partit, és a dir, que estiguin a l’alçada d’aquest nou repte i se sumin a la unitat, requerida de manera puntual en un moment excepcional. Un desig compartit per molta gent implicada en aquest procés exemplar.
Diana Vizán és periodista.
i olé !!!!
de tant en tant va bé llegir algun escrit interesant, com el del Sr. Alferez Provisional de Reus, si més no, per treurens de la rutina de llegir sempre els mateixos escrits sobre una utopia, una fantasia corrupte i maliciosa
ilusión
En todo caso la independencia ha de ser una consecuencia del cambio, no el objetivo del mismo. Si alguien se cree que pon colgar una banderita en su balcón, salir disfrazado cada 11S e ir a votar una encuesta va a cambiar una sociedad es que es un iluso.
Si alguien se cree que la generalitat no tiene nada que ver con los impuestos abusivos, que el ayuntamiento de Reus figura en las listas como uno de los más caros de España, etc etc.. si alguien se cree que España solo roba a los catalanes, si alguien se cree toda esa patraña es que es un iluso y además con poco espíritu de curiosidad. Sois una parte de la sociedad acomodada en un eslogan, en una estrella y en una sopa de frases prefabricadas.
Yo como Español y Catalán quiero lo mejor para todos, pero no a base de mentiras y proyectos sin ruta, sin respuestas y porque no decirlo, suicida.
Y para colmo asociaciones como ANC y OMNIUM chupando del bote de la ignorancia.
El nuevo estado Catalán.
Cada día que me levanto observo y leo lo que se escribe sobre el independentismo. Y la fecha del 9112014 la consulta, sus resultados interpretativos según el viento de donde viene. ¡Qué consulta ni leches, fue un sainete de aúpa! Con un 25 % aproximadamente de personas que fueron a votar durante un mes…Sin ningún control democrático. Pues bien, para que ninguna persona tenga problemas y poder decidir democráticamente, no alargue más este proceso, no divida mas a la gente de su país Sr. Mas, la hoja de ruta del 2016 no vale, convoque las elecciones autonómicas catalanas ya, el país necesita un gobierno sano, transparente y fiable, con un líder que de aires a los muchos problemas que tiene el país, con el dinero de que dispone (que es mucho) lo distribuya y gestione mejor de lo que hacen y saben hacer, que es derrochar. ¡Y que decida la sociedad plural catalana!
No seré quien juzgue al Sr. Pujol, además de engañar ha cometido un abuso y una traición. Es abuso de quien pide y exige, con los guardias a sus órdenes, con el cumplimiento de las leyes no atienda sus obligaciones fiscales en relación a una fortuna cuantiosa. Es traición lo que ha hecho con su ideología, pues se decía socialdemócrata además de nacionalista.
Cualquier socialdemócrata sabe que si defrauda a Hacienda (y más si es millonario) contribuye directamente a que las camillas se acumulen en los pasillos de los atiborrados hospitales públicos que cierran plantas por falta de recursos. Y si es nacionalista se agranda su ética, cuando tiene que hacer recortes para la gente sencilla y trabajadora.
Maldita democracia: que no seamos capaces de encontrar cauces para detener el expolio; que nos devuelvan lo mucho que nos roban; que la mayor virtud de nuestros gestores políticos sea la corrupción; y que el pobre trabajador, sus espaldas que las tiene hechas trizas de tanto y tanto trabajar, porque se las ha machacado para que vivan muy bien esos señoritos de pacotilla, y no poder ir a un hospital a que le hagan un chequeo. ¡Y que ahora, tampoco puedan tener una vejez digna, es para sentir vergüenza!
La democracia es un sistema que descree de la bondad universal y desconfía de la codicia humana. De ahí que exija contrapesos y controles rigurosos para impedir abusos de poder y sancionarlos cuando se produzcan. Un Tribunal de Cuentas nombrado mayoritariamente por los partidos, que más que vigilarse mutuamente practican una estrategia de no agresión, es un instrumento ineficaz para controlar sus finanzas. ¡¡Así será el estado independiente catalán, con sus trencillas, manipulando la economía a sus anchas…!!
Molt bé Josep, sol el 29 %...!!!
Amb la Llei a la mà... El millor per a tots és convocar eleccions, amb el tema que vostès ens venen que Catalunya vol ser independent (una nació fora d'Espanya i Europa), i deixin-se de tantes chorradas. Les coses clares, que tots puguem votar sense embuts...!
El procés que defineix l'independentisme català podrà ser: “pacífic, democràtic, transparent i europeu”; tot el que vostès vulguin, però té un so d'autodeterminació del que tot governant fuig com la pesta. La Comissió Europea ha replicat als experts de la Generalit (15/4/2014 diari L'Economista sostenen que un Estat català seguiria en la UE, d'acord amb la legislació comunitària vigent, Catalunya quedarà automàticament fora de la UE si s'independitza).
Cada dia que m'aixeco observo els escrits sobre l'independentisme. I la data del 9112014 la consulta, els seus resultats interpretatius segons el vent d'on ve. Quina consulta ni llets, va anar un sainet d´aúpa! Doncs bé, perquè cap persona tingui problemes i poder decidir democràticament, no allargui més aquest procés, no divideixi mes a la gent del seu país Sr. Mas i companys, el full de ruta del 2016 no val, convoqui les eleccions autonòmiques catalanes ja, i tot resolt. I que decideixi la societat plural catalana! Necessitem un líder que governi i gestioni ben els diners públics de tots.
sol 29 per cent al del SI SI
sol 29 per cent al del SI SI,al mateixos de sempre al 9N, la V, la diada al mateixos sempre no mes,en quan a un país republica,am institucions regides per la transparencia,penso deu de ser una Catalunya de MARTE ol la LLUNA,o li dire que pasi pel Salas Optic de la plazsa Prim i posis ulleresja un 71 per cent que no van anar a vota,parque no estaN D·ACOR.que sau posat d·acor per tornar a comensar la Propaganda Nacionalista
Molt assenyat
Un article molt assenyat, Diana. Felicitacions.
