Divendres, 29 de Març de 2024

El que he après enguany

31 de Desembre de 2015, per Marc Busquets

Suposo que, com un servidor, molts de vosaltres esteu aprofitant les darreres hores de 2015 per fer balanç de l’any que som a punt de deixar enrere. Han estat mesos d’encerts i errors, de triomfs i derrotes i de moltes experiències que ens han dut fins aquí, que han fet de nosaltres el que som i el que hem de ser ara que 2016 ens brinda una nova opció de créixer.

En clau personal, el 2015 ha estat un any que, durant els seus primers sis mesos, per poc em costa la salut i la paciència. En tot cas, i mira que poc m’ho pensava, m’ha servit per descobrir que potser sí, que sóc més optimista del que sempre havia cregut. No estic pas desitjant que arribi el primer de gener per cremar el passat, sinó que he entès que tot allò que he viscut i après m’ha de servir de cara al que hagi d’arribar.

He après, posem per cas, que tinc un pare que malgrat tot, malgrat la seva tossuderia, malgrat que no em faci cas, és fort i té allò que alguns anomenen una mala salut de ferro. He descobert que ni això l’ha aturat, ni l’ha allunyat del camp de futbol, on cada quinze dies desitja que el seu Reus Deportiu es mantingui al lideratge de la Segona B. Sí, un pelacanyes com ell, roig-i-negre de cap a peus.

He après que ma mare és tan bona que és capaç d'empassar-se les innocentades que escriu el seu fill en aquest diari digital. La pobra ja era camí de comissaria pensant-se que ens havien detingut per fer el ruc als autos de xoc de la Llibertat. Quina paciència té aquesta dona per aguantar-me.

He après que no seràs mai feliç si no fas de debò el que estimes. M’he passat anys i panys treballant en quelcom que no m’omplia. Que, de fet, m’importava un rave. I ara celebro haver pres la decisió adequada. En especial sé que l’he encertada perquè com bé em va dir en Marià Arbonès abans de fitxar-me, Reusdigital.cat és un família. És un grup d’amics que treballa en comú per explicar les coses que passen a la seva ciutat. Gràcies per convidar-me a formar-ne part, David Fernández.

He après que ha estat en l’adversitat quan més forta ha estat aquesta redacció. La mort ens ha pres algú molt estimat, algú a qui per poc que vaig poder tractar vaig admirar pel seu talent, el seu coratge i la seva ironia. Això ens ha unit, ens ha acostat. I sé que, d’alguna manera, que tot allò que emprendrem des d’ara serà guiat pel talent d’en Joan Marc Salvat.

He après que he estat capaç de recuperar moltes coses que creia perdudes. Feu l’exercici, creieu-me. Trobareu llum en molts detalls que crèieu foscos. De vegades és l’atzar qui et desperta, tot creuant al teu camí persones i fets que et fan sentir bé, que t’empenyen a provar coses noves, a no tenir (tanta) por. Gent i coses que, en definitiva, fan que et trobis com a casa. Que sentis que de sobte pertanys a alguna banda, a un projecte, a quelcom. 

He après moltes coses de gent a qui tot just acabo de conèixer i que s’han convertit en consellers, més que no pas en companys. Gent que m’ha clissat a la primera, que sap que no sóc pas qui semblo ser. Sóc un llibre obert, és així de simple, i he entès que no hi puc ni hi vull fer res.

He après que el meu país no serà si no és lliure. Vénen de fora per dir-nos què hem de fer i pensar. Amenacen i diuen que separem, quan el que de debò confronta és la seva maldat i la seva ignorància. Són tan ximples, en realitat, que no s’han adonat que molts de nosaltres ja hem desconnectat, digui el que digui la intocable Constitució.

I he après que el tòpic és cert, que quan caus has d’aixecar-te i vinga, som-hi, Sant tornem-hi. Que val la pena persistir, perquè això posa a prova el teu enginy i la teva capacitat de sortir-te’n. I que llavors, quan saps que te n’has sortit, ho celebres amb la prudència de qui sap que els mals temps poden tornar a aparèixer un cop tombis la cantonada.

I he après, definitivament, que tot passa millor, gola avall, amb una cervesa. Salut i feliç 2016.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Anna   09 de Gener de 2016

Bona entrada d'any!

M'ha agradat molt el que has explicat Marc. Gràcies per ser prou valent per dir-ho
josep  04 de Gener de 2016

En cuanto al noveno punto, no

En cuanto al noveno punto, no son de fuera que nos dicen como tenemos que ser "Soms la majoria de catalans que no volem ser al que vostres voleu imposarnos, i aixo no ho antes voste i tots al que pensem com voste.

Anton Baiges Gras  31 de Desembre de 2015

Bon any nou, Marc... I Reus Digital!

'Despullar-se' en públic no és fàcil, però és un exercici d'higiene mental i emocional imprescindibles. Amb un amic, un familiar, un confident mutu,... o al Reus Digital, que ho és tot alhora 'pel mateix preu', fent una mica de gatzara. Bona i sana reflexió, Marc!
J. A. Carricondo  31 de Desembre de 2015

Si tots ho fessim...

És la millor recepta: una pausa amb una 'birra' a al má i calma i tranquiulitat. Cal pensar sense rancunies , intentant apostar per un repartiment quan més afavoridor millor. El món no s'acaba per renunciar a certes coses, només es facilita tot. Millor any 2016!