Dimarts, 24 d'Abril de 2018

El que mai no canviarà

03 de Gener de 2018, per Xavier Guarque

Ni saltant d'alegria, però tampoc enfonsats en la derrota, amb un regust agredolç marcat per haver sobreviscut a un disbarat disfressat de legalitat, amb candidats privats de llibertat, amb presos polítics, i amb el Govern electe a la presó o a l'exili. Així és com ens ha deixat la jornada electoral, imposada per M. Rajoy per, segons ell, tornar Catalunya a la normalitat.

Bé, ara que els catalans ja som "normals", acceptarà el que les urnes han dit? Les urnes han dit que si bé hi ha hagut un partit més votat -el que estava promocionat precisament per això, i per desterrar l'independentisme-, aquest és totalment impossible que pugui aconseguir fer les aliances necessàries com per formar govern. Per contra, els partits independentistes -ara per separat-, han revalidat el que ja és una opció, pot ser limitada, però prou nombrosa i legitimada ben digne de ser escoltada i tinguda en compte.

L'anhel d'independència que té una bona meitat dels catalans el podran obstruir com vulguin, pot ser fins a fer-lo impossible de realitzar perquè, evidentment que trencaria l'Espanya que tots els espanyols coneixen, però el sentiment sobiranista, el de sentir-se català per damunt de tot ningú no el podrà esborrar, ni extirpar, ni prohibir, ni castigar, I ja és prou evident. Un bon nombre de ciutadans de Catalunya, i segurament molts més que encara hi hauria si tot es fes normal de veritat, pesi a qui pesi, volen ser nosaltres mateixos, viure com nosaltres som, per poder corregir els mateixos errors, sense haver de ser arrossegats o condicionats pels d'altres.

Com més aviat es comprengui tot això millor per a tots plegats, per avançar de manera real i consistent uns i altres, junts o per separat. I si les circumstàncies només ho deixen fer junts, comprendre, per exemple, què si el Corredor del Mediterrani passa per Catalunya, qui se'n beneficiarà en major manera serà la mateixa Espanya, no només perquè sigui exigència de la UE I, si allí d'on es treu molt bona part dels fons pels pressupostos generals de l'Estat requereix un mirament singular i especial, no serà per benefici només de Catalunya, sinó que serà per lògica i racional aplicació de la realitat. I, sobretot, s'haurà d'entendre que aquella Catalunya del "peix al cove", que tan bé els va anar més de vint anys, algú l'ha canviada. I no han estat els catalans, precisament.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Ganxet   04 de Gener de 2018

I perque

Sr. Moderador borra els comentaris una vegada publicats.