Diumenge, 24 de Juny de 2018

El sindicalisme plural i d'obediència catalana, l'entrisme, el mecànic de Reus i la república

Estem construint la república, certament des d'unes condicions molt adverses, però ho estem fent. Ens calen tots els elements de la construcció, i que siguin els més forts possibles. Per tant, el sindicalisme català és del tot imprescindible per tenir un país plenament normalitzat en la defensa de la classe treballadora davant de l'ofensiva general que estem patint; és l'oxigen que necessiten les classes populars per avançar, tal com ha quedat demostrat en les dues darreres convocatòries de vaga general, on el sindicalisme sucursalista un dia xiula i l'altre també, en definitiva, un paper ben galdós.

El sindicalisme d'obediència catalana no ha estat untat per l'entramat de la gran patronal i els diferents governs, i és a l'avantguarda de les reivindicacions populars i treballadores. El còctel d'entrisme ERC/ UGT/ Avalot, que és el que em toca de prop, perpetrat a finals dels 90, si és que va donar alguna cosa, està més que amortitzat, per tant, prou comèdia i tanquem aquesta etapa nefasta de l'activitat sindical a Catalunya. Estic convençut que l'abundant nombre de militants, quadres dirigents i càrrecs electes que avui són políticament independentistes i alhora sindicalment sucursalistes o tantsemenfotistes, faran una passa decidida i ferma cap a l'aprovació definitiva d'aquesta assignatura que l'independentisme hem suspès històricament. I m'incloc entre els repetidors, durant anys i panys.

La república truca a totes les portes i nosaltres les obrim, també la del sindicalisme d'obediència catalana, que reconeix les nostres peculiaritats nacionals i socials i utilitza eines pròpies per construir-la, per tal de salvaguardar els nostres legítims interessos com a classe treballadora i com a poble català. Recordem el mecànic de Reus. Portaríem a reparar el cotxe als tallers Gay de Montellà, suposant que existissin? Doncs això és el que esteu fent tots els que avui encara seguiu engreixant les files del sindicalisme sucursalista.

Teniu opcions per triar i remenar. No demoreu més la decisió. Us esperem a tots. Ningú no decidirà per nosaltres; no obeïm a interessos forans i estem bastint, des dels centres de treball, un país amb cara i ulls. És el sindicalisme de la república catalana, companys!

Anton Maria Llaurador és integrant d'ERC a l'Aleixar i de CSC Camp de Tarragona.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)

Comentaris

Ganxet  03 de Març de 2018

A Ganxo

reconec que no tin el seu cocient intel·lectual Einstein, que igual supera el 2%, ¿a que si?, si no ho compren es el seu problema, vaigi algun lloc que l expliquin, per exemple a Bèlgica, el fuigit li donarà classe o a Suiza a veure a la Heidi de la Cup. Adeu nen que et moqui la iaia.

Pepìto Contreras  27 de Febrer de 2018

Sens dubte, sindicalisme d'obediència catalana.

Es suposa que qui fa un comentari l'ha de fer sobre l'opinió expressada unes línies més amunt. I és per tal motiu que no entenc que és el que ens vol dir el tal Ganxet. A veure si aprèn a escriure i a expressar-se una miqueta millor. Per cert, totalment d'acord amb el que escriu el Sr. Llaurador.

Ganxo  27 de Febrer de 2018

Què és?

Ei ganxet, repassa una mica la gramàtica, que no se t'entèn de res. No sé si estàs a favor o en contra de l'article.

Ganxet  26 de Febrer de 2018

Es

refereix a la republiqueta de una minoria?, que vol imposar el seus somnis a una majoria, que no pensa com els il·luminats?, això que volen fer te un nom, que si vol li recordo comença amb n, ara preparat per rebre els seus adjectius de unionista, butifler, españolista, etc. Etc.

Reportatges