Mentre ens preguntem què ha passat perquè un personatge com Donald Trump hagi arribat a la presidència dels Estats Units d'Amèrica, ja s'han començat a activar algunes alarmes. L'establishment –o el sistema, i ja ens entenem– ha tingut una escletxa i ha reaccionat per reparar-la. El que no podia passar ha passat, i ara que ja no és evitable s'ha de mirar de posar-ho sota control. No és la primera vegada, però.
Fa exactament vuit anys, l'establishment/sistema també es va posar en alerta perquè les eleccions a la presidència dels Estats Units les va guanyar Barack Obama. El motiu d'alarma, el problema, no era que fos la primera persona negra en el càrrec més important del món. El problema és que volia canviar el món per a bé. I això va posar nervioses moltes poltrones. Els grans poders econòmics i les cancelleries tradicionals de tot el món van començar a marcar territori aviat. Van saludar amb tota la correcció política possible les bones intencions d'Obama, però es van cuidar prou de posar-li tots els bastons a les rodes possibles perquè aquell discurs de canvi i aquells anhels de millorar el món acabessin sent poc més que el típic gir lampedusià: que tot canviï perquè tot continuï igual. Una cosa era elegir el primer president negre, i una altra que a més tingués idees pròpies que poguessin transformar el món tal com el sistema vol que sigui.
Ara ja sabem com ha anat. Del que es va proposar Obama a la realitat n'ha quedat un bon tros. El suficient perquè el món sigui un lloc una mica millor i perquè la seva figura n'hagi sortit ben parada, però el necessari perquè l'establishment no hagi quedat superat. El sistema no l'ha engolit, però sí que l'ha modulat.
Ara, vuit anys després, ha tornat l'alerta perquè ha guanyat Trump i amenaça de canviar el món, aquest cop per a mal. I això també trastocaria el sistema, que és capaç de tolerar i modular Putins, Berlusconis, Le Pens, Chávez/Maduros, etc. (tots votats, eh!), però davant Trump el càlcul de risc pot depassar aquesta tolerància. Votar Obama o votar Trump és radicalment diferent, però té un punt en comú: el desafiament al sistema. La gent que va votar l'un i ara ha votat l'altre estan tips de com van les coses. Els uns van creure que les podíem fer millor i els altres volen fer-ho saltar tot per l'aire.
Quan ens preguntem per què ha passat el que ha passat, per què la gent ha votat Trump, potser hauríem de pensar en coses com aquestes. El sistema no fa ni deixa fer. Què hi podem fer? No ho sé. Però criar persones amb bona educació i que tinguin capacitat per tenir pensament propi segur que hi ajudaria. No canviaríem res en dos dies ni en vuit anys. Però almenys deixaríem d'anar enrere.
