Cookie control
Dijous, 21 de Novembre de 2019

El temps que fa

01 de Febrer de 2016, per Pep Riera

Fa tres mesos que no plou a la major part de Catalunya. El temps persistentment anticiclònic fa que en ple gener hàgim tingut temperatures de primavera. I els homes del temps de la tele no fan res més que dir-nos que aquest temps és molt avorrit, més que res perquè ells voldrien un temps diferent cada dia per poder fer més amè el seu xou informatiu. El temps pot ser tan avorrit com ens diuen, però aquest hivern tan poc hivern té conseqüències. Els ocells canten com si fos la primavera i els que es dediquen a les migracions estan ben despistats. Només s'ha de mirar la capçada dels pins de qualsevol pineda del país i salta a la vista la plaga de processionària. També el que planten els pagesos floreix abans, les collites s'avancen i els mercats estan col·lapsats de producció massa primerenca. I segur que hi ha més conseqüències.

Jo, que sóc aficionat a les metàfores, en trobo com els boletaires sempre bolets. I veig en aquesta situació climàtica un paral·lelisme amb la situació política del país. Sembla que les tempestes han amainat sobre Catalunya, perquè des que a Espanya es van fer eleccions no hi ha manera que cap dels dos grans partits trobi la manera d'imposar el seu criteri com ho han fet al llarg de les cinc majories absolutes (vint anys) que entre uns i altres han tingut. Amb govern provisional i amb un president que, com que té una agenda tan buida, sembla que Catalunya pot estar més o menys tranquil·la. Aparentment. En aquesta situació d'anticicló polític ja hem vist actuar el Tribunal Constitucional com a braç polític del govern o acabem de veure com s'aparta un president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per posar-n'hi un altre que ha fet mèrits evidents: de tots els aspirants, Jesús María Barrientos va fer el discurs més dur contra l'independentisme i la Generalitat. Recordem que al TSJC hi ha el cas contra el president Mas i les conselleres Rigau i Ortega pel 9-N. No és casual ni gratuït el que passa al poder judicial encara que el poder polític estigui en funcions. Encara que aparentment hi hagi calma política, la processionària contra el procés continua reproduint-se. I ja veuen que els que manen en el PSOE prefereixen posar la línia vermella del pacte amb els independentistes que volen votar abans que amb el PP dels corruptes.

Què ens ve a dir la metàfora? Em penso que ens diu que la calma del desgovern a Espanya té efectes però que és millor que qualsevol govern possible que facin. Que anem per feina. Que fem els mínims autonomismes possibles i que fem independentismes. Que el temps que podíem perdre ja l'hem perdut. I que si arribar al pacte que tenen ara JxSí i la CUP ens va ensenyar alguna cosa, ara només es tracta de demostrar que l'hem après.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

ep  01 de Febrer de 2016

lluvia

Créame que me preocupa más la falta de lluvia que el monotema del "mas de lo mismo", que redactáis, con metáfora o no, en este diario dia tras dia , mes tras mes y año tras año. Pero bueno, son palabras , porque sois valientes con la pluma y cobardes con la ley.. Ánimo , y predica con el ejemplo, haz mnimos con la autonomía y haz máximos con la independencia,, estamos los que estamos en contra y los que están a favor ansiosos por ver como os movéis por el mundo con el "pruces".