Cookie control
Dissabte, 24 d'Agost de 2019

El temps va passant

14 de Gener de 2019, per Xavier Guarque

Potser la sensació que ha quedat és que l'any 2018 ha estat un any perdut pel que es refereix a l'avenç, o fins i tot, al manteniment, de la nostra identitat. El record d'enguany, el que ha quedat de veritat, és que nou persones són a la presó i cinc a l’exili (per no seguir el mateix camí) per tenir la decència de defensar políticament el que una majoria parlamentària d'electors van manifestar a les urnes, sota l'acusació de rebel·lió.

Rebel·lió, el que es diu rebel·lió, tots diuen que no es pot dir que n'hi hagi perquè hi manquen els requisits per a poder qualificar la seva acció d'aquesta manera. El que sí que existeix és un acte, un moviment de rebel·lia de més de dos milions de ciutadans, oficialment espanyols, que viuen a Catalunya, lliures de pensar com cada un vulgui i moure's segons els seus sentiments, generats o inspirats.

Déu vulgui que estiguem a temps d'assistir al desballestament de tot aquest gran muntatge orquestrat per aprimar la identitat de Catalunya, sense reparar ni en despeses ni en escrúpols. Tant de bo puguem veure més d'un personatge polític, més d'un fiscal i més d'un jutge, així com determinats mitjans de comunicació, haver d'entomar responsabilitats públiques i judicials, i passar per la vergonya de tenir que reconèixer el seu gran error que ha afectat a tota la ciutadania espanyola. A una part directament per patir-lo, i a l'altra part per ser portada a l'enfrontament amb l'altra. El crit d''a por ellos' n'és el més clar exemple. Aquest moment arribarà, però serà molt difícil d'oblidar aquests anys passats, especialment l'últim, i també serà molt difícil de perdonar els que, tenint el deure i l'obligació de vetllar pel millor benestar possible de la ciutadania, de la que cobren el sou, han perpetrat aquest gran disbarat, per diversos motius, però principalment per interessos ideològics que recorden més uns temps ja viscuts, però molt passats i en tot cas oblidables, que a una modernitat que marca altres maneres de resoldre els problemes -en aquest cas territorials- com per exemple, dialogant i negociant, enamorant i convencent.

De moment, una retallada substancial en les condemnes d'inhabilitació política a Mas, Ortega i Rigau... Un arxivament del procediment en el 'show' mediàtic sobre els Mossos d'Esquadra... I seguir sense comprendre que el que a l'Estat espanyol és el delicte més condemnable, i que implica presó preventiva, a fora no representa cap motiu d'enjudiciament, i el resultat és de tot plegat és la total llibertat.

I, mentrestant, el temps va passant, i sé que hi haurà algú que dirà que sempre dono voltes al mateix, però és que fa sis anys que, a mi, i a qui digui això, ens tenen amb el mateix problema sense solucionar-lo.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges