Cookie control
Diumenge, 17 de Novembre de 2019

El vertigen de triar

Posem el retrovisor i agafem l'hemeroteca de les darreres setmanes per fer un resum del que s'ha consumat aquest dissabte al ple de constitució del nou consistori i elecció de nou alcalde. El neoconvergent Carles Pellicer enceta el seu tercer mandat consecutiu i cal felicitar-lo. És un èxit personal indiscutible. I ho fa, a més, aconseguint repetir el pacte que volia amb ERC i Ara Reus. La republicana Noemí Llauradó volia ser alcaldessa de totes totes i s'ha quedat amb una vicealcaldia. Un nou càrrec del qual se'n desconeixen amb detall les competències i l'eficàcia. Caldrà esperar abans de jutjar severament. Els decebuts i els esperançats.

Llauradó ha justificat el suport a Pellicer i Junts per Reus per fer un govern republicà i independentista. La música pot sonar bé però la lletra l'haurà d'escriure amb un alcalde que amb la qüestió del procés s'ha anat mullant més per necessitat tàctica que per convicció -aquest dissabte, sorprenentment, ha acabat la seva intervenció amb el crit de "visca Catalunya lliure" - i amb els dos regidors d'Ara Reus, un partit que s'ha mantingut sempre al marge del debat i les decisions sobre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol. Quan arribi la sentència del Suprem sobre els presos i les preses polítiques i els ajuntaments es vulguin posicionar, Llauradó haurà de negociar amb Pellicer i Daniel Rubio. La CUP, la tercera pota autèntica per teixir un govern republicà i independentista, s'ha quedat a l'oposició. I ho ha fet perquè Llauradó ha triat i ha descartat un govern d'esquerres amb ells i el PSC. El 155 li ha servit de justificació embolcallada amb un soroll estrepitós de pressions de la cúpula nacional republicana. Ha hagut de triar entre un govern clarament republicà i independentista -que no ho serà del tot per la presència d'Ara Reus– i un govern d'esquerres amb PSC i CUP que li hauria donat l'alcaldia i la clau mestra per fer un canvi radical del projecte de ciutat.

El socialista Andreu Martín amb més vehemència i la cupaire Marta Llorens amb més ironia l'han advertit dels riscos de l'opció continuista. I la tria de Llauradó, que intenta explicar en clau local, obre expectatives, és evident, però també interrogants. Pellicer ha fet un discurs conciliador i dialogant en tancar el ple d'aquest dissabte, però durant els 8 anys que ha ocupat el càrrec, més enllà de les limitacions econòmiques que ha patit, ha deixat moltes proves de la seva visió de Reus i la seva forma d'entendre el govern.

Josep Maria Arias és periodista. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Eduard R.  19 de Juny de 2019

Reus non futur!

Ets molt benèvol amb l'alcalde. Si el nivell del ple el marca ell, estem llestos. Reus non futur! amb aquesta tropa.