Els amics del Facebook

14 de Març de 2017, per Joan Ferrerós

Els més discrets en tenen un centenar i d'aquí en amunt fins a arribar als famosos considerats productors d'opinió. Un servidor compta amb un miler llarg, alguns, coneguts d'antuvi; molts altres, sabuts de referència, van des de veïns del barri fins a signatures ocasionals o reiterades de la premsa. I, per aquella facilitat que representa clicar positivament a la sol·licitud d'“amistat”, un no dir de persones que no en sé absolutament res. Vaja: m'imagino que com tothom que s'ha deixat anar pel tobogan de les xarxes. Aprofito per inserir en aquest punt una referència als comptats amics que s'estan d'apuntar-se a aquests entreteniments; els admiro pel temps que deixen de perdre i que poden invertir (estic pensant en un d'ells, garrotxí per més concreció) a aprendre l'hebreu o tocar el violí, treballar l'hort, passejar pel bosc, caçar bolets, espàrrecs o cargols quan s'escau, o llegir part dels llibres interessantíssims que, per més anys que visquem, quedaran verges de lectura; en aquest sentit, un altre amic periodista es preguntava com perdíem el temps abans dels smartphones.

Però tornem al tràfec diari a què ens aboca l'addicció. Si ens posem seriosos, el Facebook podria ser molt interessant. Els amics de la xarxa podrien assabentar-nos de mil i una curiositats que ens poden ser alienes: viatges singulars, fotos particulars, esdeveniments inusitats, lectures distingides, denúncies assenyades... Resulta, però, que la majoria d'informacions són banals, reiteratives, domèstiques... i, perdonin, a vegades obscenes malgrat estar ben lluny de qualsevol forma de sensualitat: fotos d'aniversaris amb els nens o els avis bufant les espelmes, excursions amb el cunyat i els sogres a París, el darrer tuit d'un regidor de Viladoques, l'enèsim pastís de poma...

Els comentaris-discussions sobre política sembla que haurien d'inscriure's dins de les intervencions interessants, però no ho són pas totes, precisament per la reiteració de les posicions personals i dels judicis que s'hi emeten; particularment tinc dos amics que, ho reconec, tenen la virtut d'excitar un no dir la concurrència tot i fer mesos i anys que cavalquen dues obsessions: l'antinacionalisme i l'anticonvergència. Sense entendre-hi res, però, el que em sembla més preocupant són les “notícies” que venen d'orígens bords i que, essent falses, són preses per molta gent com si les haguessin llegit en un diari de paper o sentides al telenotícies. En fi: suposo que aquest o un semblant paisatge és el que omple les pàgines de la majoria que hem fet milionari Zuckerberg.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

Escriviu el vostre comentari

Regles de participació

Aquest servei es planteja com un espai obert en el qual s'expressen lliurement les opinions de les persones que visiten el web, i no s'ha d'utilitzar per fer desmentits, desinformar o atacar a tercers. Si us cal enviar una correcció per a una notícia, podeu utilitzar el formulari per enviar informació d'interès periodístic. A Reus digital entenem que els lectors d'aquest mitjà són persones respectuoses, amb capacitat per comentar sense necessitat de fer crítica destructiva, provocar o atemptar contra l'honor de les persones. En qualsevol cas, si algun comentari es considera fora de lloc, s'esborrarà. Reusdigital.cat no es fa responsable de les opinions dels comentaristes. Que aquest servei de comentaris es mantingui actiu depèn de les persones que l'utilitzen. Reusdigital.cat es reserva el dret d'emprendre accions legals contra les persones que emetin comentaris injuriosos, que ofenguin la imatge i l'honor de les persones o ataquin l'ordenament jurídic.