Divendres, 29 de Març de 2024

Els encantadors de serps

23 de Setembre de 2015, per Manel Jornada

Catalunya té molta experiència amb els encantadors de serps. Estic segur que el Sr. Enric Juliana podria parlar llargament del Sr. Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical durant la Segona República, capdavanter de la demagògia. En dècades més recents es van passejar per les ciutats de Catalunya personatges amb verb fàcil, propostes encandiladores i ocurrències gracioses.

Sí, em refereixo al Sr. Felipe González. Només per descobrir que, després dels casos Roldán, GAL, Filesa, el genial descobriment del "cafè per a tots" i el graciós "ribotejat" de l'Estatut de Catalunya, pel seu adlàter Alfonso Guerra, l'encantador de serps semblava menys encantador. Malauradament la història es repeteix i, pel que sembla, ara els toca el torn als nois de Madrid.

D'una baixesa grollera podrien qualificar-se les paraules del Sr. Pablo Iglesias reclamant, sense vergonya, la presència a les urnes d'aquells pares i avis andalusos i extremenys. Però, de què va aquest home dels madriles? Que aquests vagin a les urnes, i no només aquests. També que hi acudeixin els andalusos, castellans i extremenys que viuen i treballen a Catalunya, i consideren a aquest país el seu lloc de residència.

Insuportable la malícia per despistar al personal. Sobirania és la qüestió, control de recursos és el tema, conquerir el poder de decisió és l'objectiu essencial, acordar la transformació de Catalunya entre tots és del que es tracta. A qui cony li importa l'origen dels votants? Sembla ser que al Sr. Iglesias. Ara ja forma part del club del Sr. Pedro Sánchez.

De senzillesa desconcertant podrien qualificar-se les paraules del Sr. Iñigo d'Errejón declarant que "Rajoy i Mas, ben semblants entre si, només tenen una pàtria i es diu Andorra i Suïssa". Hom esperaria una anàlisi una mica més sofisticada del professor de la Complutense, però, en fi, així està la Universitat. Més llenya per despistar al personal.

La immensa, no, immensíssima majoria de persones que donen suport a les opcions sobiranistes no tenen comptes a Andorra, ni a Suïssa ni a les Bahames, ni han cobrat mai cap 3% de res. No hi ha cap raó per dubtar del compromís seriós d'aquesta gent, el poble, pel que fa a tolerància zero amb la corrupció.

Seriosament decebedora resulta la conducta del Sr. Lluís Rabell, número u de la candidatura "Catalunya, sí que és pot". Lliurat als nois de Madrid, subscriu el mantra de la caverna mediàtica, inclòs ‘El País’, de focalitzar el debat polític en el Sr. Mas. Sap molt bé el Sr. Rabell que el procés sobiranista a Catalunya s'estén més enllà, molt més enllà del Sr. Mas. No, no diré que el Sr. Mas sigui "l'amic" però, sense cap dubte, no és "l'enemic" a batre aquí i ara. Decebedor el simplista, mitiner i populista argumentari del Sr. Rabell. Ja l'hi ho diré: em sembla molt bé que l'home estigui al veïnat, però a aquest jo no li dono la clau de casa.

Una recomanació al Sr. Rabell i compares. Compte amb els encantadors de serps. Si algun dia ‘Podem’ té la possibilitat d'aconseguir una raonable quota de poder a Espanya, alguna cosa estarà garantit: el seu discurs respecte a Catalunya canviarà. De les ambigüitats passaran a les mesquineses. Com sempre.

Manel Jordana és director del Centre de recerca d'Immunologia de la Universitat de MacMaster (Hamilton, Ontario, Canadà).

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

josep  24 de Setembre de 2015

M·agrada que digui tans noms

M·agrada que digui tans noms dels encantadors de seps,d·España i se deixi als Catalans "LOS MAS GRANDES MAGOS DE LA HISTORIA " sols dire un nom PUJOL,am als seus compinches Catalunya a viscuc encantada, i al mal, es que no sa despertat.Verdaderamente no se si vive en Cataluña o en Canada, pero si que le dire que esta en la Luna

J. A. Carricondo  23 de Setembre de 2015

Les cuques surten..

Quan totes les cuques que viuen del 'momiu' surten per insultar, dir tonteries i no recorden que mai han volgut fer res per Catalunya i, com un altre, parlen català en la intimitat vol dir que tenen el cul que no els passa una agulla. Estan endollats i segueixen vivint del xollo. Pot ser que treballin una mica per ajudar als seus estimats compatriotes 'españoles'.