Divendres, 29 de Març de 2024

Els fets són sagrats, les opinions lliures

29 d'Abril de 2016, per Jordi Escoda i Vilà

Què és Europa? De quin projecte es tracta? Farà il·lusió, als catalans que van lluitar i defensar l’entrada a Espanya, la independència? Els creadors que, amb bon criteri, van iniciar el canvi per evitar noves guerres, van voler barrejar ous, castanyes i pomes, i ara en paguen les conseqüències. Cap estat dels 28 vol sacrificar ni renunciar a la seva sobirania. Europa es trenca per tot arreu. No serà millor que els catalans estudiïn la possibilitat d’esdevenir un Estat associat als països nòrdics? Som a una fase baixúrria en què no es respecten els drets humans, per part de la Unió Europea.

Els catalans hem fet lleis sobre els drets dels infants, de la gent gran, de les dones, dels minusvàlids, de les persones més vulnerables, dels estrangers, dels animals... i de què ens ha servit? Europa se’ls ha carregat, en una setmana, tots alhora, pagant diners –subornant– Turquia, país que sempre ha atemptat i no ha respectat cap dret de les persones: Europa els està pagant la guerra bruta. I Espanya, què? L’any 2015, 18 refugiats; el 2016, cap. Catalunya, davant la indiferència d’aquesta dreta i extrema dreta que està enquistada dins del govern que ens ha manat amb majoria absoluta a la legislatura anterior, que ha fet el que li ha donat la gana, amb complicitats vergonyoses, que recorden temps passats. Jo, com molts, vaig haver d’empassar-me la dictadura franquista. El PP és la seva fotocòpia.

Quan el govern de Catalunya va demanar directament a la Unió Europea rebre un nombre de refugiats en progressió ascendent, la senyora Soraya va reaccionar histèrica, bramant contra la petició de la Generalitat i de la ciutat de Barcelona. Pobles i ciutats de tot Catalunya que mostraven tenir humanitat, intentant ajudar la gent que pateix i busca refugi a diferents països d’Europa. Senyora Soraya i Govern espanyol, suposo que són mares i pares, fet que fa incomprensible que tinguin el cor tan dur, de pedra, sense sentiments humans. Sembla una ironia, perquè dins del govern hi ha un ministre “místic” i altres en són practicants. El papa Francesc ho ha deixat ben clar.

Les televisions ens mostren imatges que fan estremir i que alhora ens entendreixen: nens i nenes que es troben sols, sense família, i que poden acabar a la mercè de les màfies, violentats i extorsionats, com denuncien aferrissadament les ONG. El mínim de misericòrdia i de voluntat és recollir les nenes i els nens refugiats, que rebin atenció sanitària i que puguin anar a l’escola, tot per apaivagar els efectes tan durs que pateixen, tot per viure. Que no tinguin por els polítics ineptes de perdre el seu lloc: la resposta de la Unió Europea és vergonyosa, ja que fa un “dribbling” i xuten fora. La factura del deute gegantí del senyor Rajoy i companyia tampoc la cobraran. Aquests nens no tenen cap culpa.

Suposo que l’argument que les persones adultes no trobaran cap feina, no perquè no n’hi hagi (tot és discutible), és dels arguments més depredadors. No podem permetre que el govern d’Espanya ni faci ni deixi de fer quan es tracta de mostres solidàries, deixant a banda qualsevol ideologia. Es tracta de persones, vinguin d’on vinguin, i pensin com pensin. Que deixin fer a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona, entre molts altres, i els permetin ser humans.

Per últim, un altre retrat del govern en funcions: la gent gran que malviu d’una pensió esquifida. La Generalitat vol donar i vol ajudar-los en les seves necessitats bàsiques, com les factures de l’aigua, del gas i de llum. El PP envia la qüestió ràpidament als seus amiguets del Tribunal Constitucional, que ràpidament ho prohibeixen. Si hi ha jutges catalans al T.C., els hauria de caure la cara de vergonya, i als altres també. Una maniobra del PP, d’acord amb el Tribunal Suprem, deixa sense 26 milions les ONG catalanes. Espoli. És clar, l’ajuda als desvalguts no es troba en el programa del govern del Partit Popular, que de popular no en té res.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. Carricondo  30 d'Abril de 2016

Un camí amb molts obstacles!

És prou clar que el camí està ple de clots, d'obstacles i de mala baba centralista. Potser, creient en els miracles i els mags de veritat i deixant-los treballar podem arribar al lloc. Hi ha una feinada enorme per endavant. Pit i amunt!