Cookie control
Dijous, 14 de Novembre de 2019

Els ho devem

29 d'Agost de 2016, per Òscar Peris

Hi ha notícies que sacsegen, i una d’aquestes ha estat la mort de Jordi Carbonell. Filòleg, republicà i d’esquerres; un mestre, de la generació del meu avi, amb qui, per cert, s’havia trobat en el camí de la lluita per uns ideals que, ara que ja no hi són, prometem defensar amb la mateixa fortalesa i entusiasme. Malauradament ells ja no hi seran a temps. No seran a temps de veure com aquella idea de República Catalana que van somiar es converteix en una realitat tangible. És per això, pels que com ells ens han precedit en aquesta lluita, que no podem defallir. Els ho devem.

Jordi Carbonell va combatre aquells anys de dictadura – 40 anys de dictadura! – amb la fortalesa de la llengua i les idees; i per aquesta defensa democràtica d’uns ideals, el van empresonar dues vegades. Fins i tot el van tenir en observació psiquiàtrica quan, l’any 1971, en un interrogatori es va negar a respondre en cap altra llengua que no fos el català. No era pas ell qui no estava bé del cap! Potser per això m’esgarrifa saber que només un 8,4% de les sentències que van dictar els jutges de Catalunya durant el 2015 van ser en la nostra llengua. M’horroritza pensar que la lluita d’homes i dones com Jordi Carbonell no ha servit de res. Els ho devem.

Però com ell mateix ens va confessar, l’any 2010, a les seves memòries, la vida de Carbonell es va construir ‘Entre l’amor i la lluita’. Perquè quan algú lluita d’aquesta manera per uns ideals, abans els ha d’estimar. I Jordi Carbonell va estimar en generositat un poble, una llengua i una llibertat. I si avui som on som, malgrat l’assetjament que ha patit el poble català durant dècades, és gràcies a aquesta amor. Un amor sòlid, sincer i compromès. Un amor inclusiu i basat en el respecte que ens ha fet créixer com a poble.

I ara que s’acosta l’11 de setembre, val la pena recordar les paraules que aquest erudit – de qui em sento hereu de les idees – va pronunciar precisament en la Diada Nacional del 1976: “que la prudència no ens faci traïdors”. Perquè malgrat que la gent d’aquest país som gent de seny, no permetrem que la lluita dels qui ens van precedir hagi estat en va. Els ho devem.

No trairem els qui, com Carbonell o com tant herois i heroïnes anònims, han mantingut viva la flama d’aquest poble, fins i tot ens temps de vents huracanats. I un any més, aquest 11 de setembre seguirem lluitant i seguirem estimant. Quan la mandra s’apoderi de nosaltres, quan pensem que estem cansats, només haurem de recordar Jordi Carbonell i tots i totes les que, com ell, ens van precedir en els anhels de llibertat i justícia, sent conscients que ells mai no ho viurien però tenint clar que aquest seria el seu llegat. Fem-nos dignes, doncs, dels qui ens van precedir i guanyem, fem-ho. Els ho devem!.

Òscar Peris és subdelegat del Govern a Tarragona.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics