Aquets dies s’ha tornat a publicar el resultat d’un estudi de la Universitat d’Oxford a gran titular: “Por Salud, los hombres necesitan salir dos veces por semana con sus amigos”. De les depeses de la investigació, consumada al 2013, se’n va encarregar Guinness. Es temporada d’estiu i les marques de cervesa despleguen les estratègies de màrqueting.
També es aquesta una oportunitat per a les universitats que poden descarregar el pes de la solemnitat i dedicar-se a l’anàlisi de temes llicenciosos i simpàtics, com ara el tòpic. El primer de la llista (1) ja ha passat pel laboratori de la facultat: els homes necessiten juerga periòdica.
Era una tendència que ja pregonaven les veus populars, però ara que ho firma Oxford, s’ha posicionat com afirmació científica deixant els homes autoritzats a tenir ganes de festa. La farra es una inclinació biològica masculina. En canvi, a les dones els agrada mes estar-se a casa (2), i la cuina gran (3).
L’estudi no es pronuncia sobre els tòpics (2) i (3), ni sobre cap de tots els altres que aquí es van acumulant fins al títol. Però resol que necessitant els homes de llibertat cada tant, nomes dos de cada cinc mascles aconsegueix abandonar les obligacions familiars. Ergo, un home no pot escapar al control de la dona amb la que s’ha casat (4). Es per causa de la innocència masculina (5) que es demostra impotent davant la manipulació de les dones (6)
La diferencies entre el comportament masculí i el femení son ancestrals (7). Des que els homes caçaven i les dones recol·lectaven (8). Ells han estat (pre)històricament els proveïdors de la llar (9), elles porten instal·lat un rellotge biològic (10), son addictes a la moda (11), capritxoses de mena (12) i pateixen incontinència verbal (13)
Es clar que no serà fàcil confirmar totes aquestes premisses, la neurociència ha d’avançar molt i molt encara per explicar fenòmens com la falta de perícia de les dones al volant (14) o les dificultats masculines per miccionar en un forat (15). Però en canvi n’hi ha d’altres d’estudi menys complex per les que igual alguna universitat de prestigi es podria interessar. Com ara aquella doble creença que es sol presentar conjunta i que afirma que els homes no poden fer mes d’una cosa a la vegada (16) mentre que les dones son multitask (17). Potser l’estudi podia partir de la sospita que tenen algunes femines sobre si no hi haurà algun dels dos sexes que treu profit d’aquesta veritat.
Un altre tema que crida al tòpic es el sexe. Hem de sotmetre urgentment al mètode científic el mal de cap congènit de les dones (18) i la predisposició incondicional dels homes davant l’acte sexual (19). La ciència ha de poder afirmar que la promiscuïtat es masculina (20), i l’obsessió per la monogàmia cosa de dones (21).
Les universitats tenen molt camí per recórrer si volen aprofundir en la comprensió del gènere masculí i femení. No els faltaran tòpics. Ni patrocini. Imagino que Mastercard dedicarà uns bons recursos a avalar la necessitat que les dones tenen de gastar (22). I que mes d’una marca de salses estaria a disposada a estimular les vendes del seu producte prefabricat pagant uns quants científics per confirmar que la maionesa feta a casa es talla si te a la vora dones que estan menstruant (23).
Mercè Prunera Mas és escriptora.
