Cookie control
Diumenge, 25 d'Octubre de 2020

Els pressupostos, un ball de bastons

Comença el nou curs polític (després de la clàssica aturada estival), tot i que aquest any, tret del president del Gobierno i membres de la casa reial, pocs s'han permès fer unes vacances i s'han hagut de quedar per fer front a les diferents i complexes situacions que comportat l'evolució de la covid-19. I també, en la mesura del possible, per donar resposta a les necessitats de la ciutadania, tot i que de vegades aquestes han estat insuficients o poc encertades, ja fos per manca de mitjans, coneixement o oportunitat política, que de tot hi ha hagut, deixant per setembre la necessària presa de posició dels altres assumptes necessaris per a una bona governança, com ara la gestió i negociació dels pressupostos, sigui al Parlament o al Congreso.

Certament, la gestió dels pressupostos es presenta prou complexa, tant si ho analitzem des del punt de vista de Catalunya, com de l'estat espanyol. Els partits polítics que donen suport als governs en cap cas tenen el nombre suficient de vots per poder portar endavant els pressupostos, sense comptar amb l'ajuda d'altres grups parlamentaris i a vegades fins i tot amb dubtes del suport de part del mateix equip que governa.

A Catalunya, amb l'argument de la més que probable inhabilitació del president Torra, una part del govern reconeix que cal presentar uns pressupostos però tan sols després de les noves eleccions (ERC) i l'altra (fins avui era JxCat) entén que cal seguir endavant amb la legislatura, tot i que sobrevola la sospita que l'endarreriment en la convocatòria, impulsada pel president Torra, és per donar temps a què el nou partit de Carles Puigdemont estigui en marxa. En els pròxims dies veurem si canvia l'actitud de Pdcat, una vegada s'ha produït la trencadissa al si de la coalició de JxCat, i s'han quedat sense cap representant de la seva formació entre els membres del govern.

Enfront aquesta situació, els partits de l'oposició actuen en funció de l'estimació dels possibles resultats electorals, segons dades demoscòpiques. Aposten uns per no presentar pressupostos i anar directament a eleccions (PSC, ECP i fins i tot PP), o d'altres mantenir la legislatura (C's). En qualsevol cas, tots coincideixen que cal governar i per fer-ho l'eina imprescindible són els pressupostos, i ho diuen mirant de reüll a les eleccions que, al marge de les insinuacions de no acatament de sentències del president Torra, tot apunta que seran properes i això no tan sols fa que els pressupostos a Catalunya quedin en segon terme, sinó que també afecta els partits catalans a la negociació que s'ha encetat al Congreso de los Diputados per l'aprovació dels pressupostos generals de l'estat.

A Madrid, el president Pedro Sánchez, ha començat a fer el que ens té acostumats, declaracions en què demana unitat, com si aquesta paraula fos la solució per tots els problemes, també va ser l'argument utilitzat per lluitar contra la covid-19, però a la vegada que diu estar disposat a parlar amb tothom si pot evita les trobades. Des del mateix govern hi han veus (l'altre partit col·ligat UP) que diuen que a ells no els tenen en compte i no els hi agrada la deriva que veuen cap a la dreta en les gestions que està fent i tampoc les gestions enfront ERC, que els hi demana el seu suport a canvi d'una taula de negociació avui inexistent.

Recordem que ERC va fer una aposta ferma per la negociació amb l'Estat i ara es troben que aquesta no existeix, més enllà de parlar d'una, sempre futura taula que sembla que mai arriba, per la qual cosa i com dèiem, miren de reüll la seva posició en les eleccions catalanes i condicionen l'estudi del seu suport a una imminent reunió de la famosa i quasi etèria taula en la primera quinzena de setembre (abans de les eleccions) i puguin fer visible que la seva aposta pel diàleg era viable.

Aquest és un moment en què tots i cada un dels partits polítics aprofiten per poder sortir a escena i dir la seva. Ho hem vist amb el PP, que just abans de trobar-se amb el President Sánchez, ja li ha donat resposta a les possibles propostes que li fessin. A la vegada tenim a C's, que ha trobat la manera de poder tenir una mínima visualització després del desastre electoral. Tot i que els seus vots, sempre sumen, en aquest cas no són suficients, si bé actuen com si ells poguessin establir les pautes dels nous pressupostos, això si, en paraules de la seva líder "pressupostos moderats", en un moment en el qual tothom coincideix que han de ser expansius per superar les conseqüències econòmiques de la pandèmia.

L'escenari ideal l'apunta el vicepresident Iglesias, quan demana que tots els parits que varen donar suport a la investidura, donin a la vegada suport als nous pressupostos, però sembla que la seva feble posició en el govern no li permet influir en la tendència del president Sánchez a intentar no comprometre's amb ningú i evitar (quan no incomplir) compromisos. Això fa molt difícil que pugui tornar a recuperar els suports inicials. Certament ERC té en certa manera la clau de volta, però en un moment en què a Catalunya la seva posició es veu afeblida, donar suport a Sánchez a canvi de poc o res, no els hi convé. Segurament que novament Sánchez comptarà que la sort li vingui de cara, fent bona la frase de Tagore quan deia que la imaginació era més important que el coneixement i sense poder valorar el segon, la primera ha donat moltes proves de tenir-hi suficient, fins al punt d'esperar que en el darrer moment algú acabi donant-li suport a uns pressupostos, que dit sigui de passada, encara no coneixem ni sabem tan sols quina línia de desenvolupament pot tenir.



Joan Bermúdez i Prieto és advocat i politòleg. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics