Cookie control
Dijous, 21 de Novembre de 2019

Els propòsits d’any nou

15 de Gener de 2016, per Mercè Prunera

Les fites d’any nou per al comú dels mortals, que som tots aquells que pensem que coses com la verdura o el running ens canviaran la vida, són propòsits com aprendre angles, fer dieta o sortir a córrer. Funcionem sense potestats i confiem que modificar els costums ens millorarà l’existència. Per tot el que no tenim a l’abast ens encomanem a la classe política, incapaços com ens creiem d’inventar la nostra pròpia sort. Però la rutina s’imposa i tant els hàbits com els polítics es mantenen. De manera que els propòsits són any rere any els mateixos: el gras es promet fer règim, el fumador abandonar el vici, l’egoista que ajudarà els altres i el català que s’independitzarà.

Artur Mas ha esperat fins al darrer moment per cedir. El propòsit de Mas era –és– el Tro, no importen les arestes ni els ferros que el forgin. És un sacrifici relatiu, es guarda l’as de la regència per mes endavant. I qui diu que el que es pretenia candidat de ple dret a la presidència sense haver encapçalat la llista no pot ara exercir de president a l’ombra de la presidència? Junqueras s’ofereix com el bon Sant Job de la política i de la catalanitat.

La resta d’aspirants ostenten llustres menys exitosos. Iceta continua bregant l’exercici del socialisme sense obrers i suplica un transportador que l’apropi el 2016. El substitut de Camacho s’enroca en la gallardia testicular de l’Estat avivant les ganes dels catalans de treure’s de sobre aquesta pell rància de toro. La costella de Rivera navega entre l’èxit sobtat i la immensitat del Twitter. L’única postura de la capital del Regne és la Unitat Imperial.

I la de Rajoy plantar-se amb una estampeta i un ciri. I esperar.

Aquests són els propòsits dels apoderats. Els que dissenyen el marc dins el qual viurem tots els altres, els que anem al gimnàs, gastem menys, els que quan sortim a córrer xafem realitat. Tots i cadascun d’ells s’exposen a la catòdia mediàtica proclamant amb grans gestos la necessitat d’un govern fort, consolidat, estable. Quan el millor per als nostres propòsits, els de la massa immensa que anomenen poble, és que no se sàpiga assentat. Un polític confiat damunt de la cadira fa el poble més pobre, més poble.

Quines opcions tenim nosaltres, herois de tirar endavant i de la paciència infinita?

Establir tres propòsits:

Votar, no parar de votar.

Qüestionar sense descans els polítics electes.

I com diu la meva admirada Leila Guerriero fer com el Corto Maltés, esculpir-nos nosaltres mateixos la línia de la fortuna al palmell de la mà.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

ep  16 de Gener de 2016

"..i el català que s’independitzarà..."

¿perdón? O no lo he entendido bien o el censo de cataluña está erróneo ... Por lo que he podido entender el propósito del catalán es independizarse, y punto !!! increíble ... no coment..

J. A. C. O.  15 de Gener de 2016

Cal premar els cargols!

Potser és el moment d'enviar missatges a tots els polítics i a aquells que s'amaguen per no perdre privilegis no votats pel poble i dir-los que hi ha formes més raonables, socials i humanes de portar un estat com aquest de la pell de brau foradada i gairebé preparada per llençar-la a les escombraries.